dijous, 30 d’octubre del 2008
Els instruments de l'orquestra
Tafanejant per internet he trobat aquesta pàgina on podreu escoltar i jugar amb els instruments de l'orquestra. Clica sobre el dibuix per començar a jugar.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
dijous, 16 d’octubre del 2008
El violí
Recordes quines són les parts d'un violí?
Tens memòria? Clica damunt del dibuix per esbrinar-ho...
Tens memòria? Clica damunt del dibuix per esbrinar-ho...
Minuetto, de Luigi Boccherini
Per saber una mica més us proposo entrar a la pàgina de "El poder de la palabra" on apareix una breu bibliografia de Luigi Boccherini i on es poden escoltar tres obres seves, entre les quals hi ha la que hem escoltat a classe: Quintet per a corda opus 13 núm. 5 (Minuet).
Recordeu quin era l'instrument solista?
Quin és l'instrument que va estudiar i tocava Boccherini?
On i quan va néixer?
On i quan va morir?
Responeu amb missatges.
dissabte, 11 d’octubre del 2008
El meu aniversari
El pasat dia 28 d'Agost va ser el meu aniversari. Vaig fer 10 anys. A casa del meu pare em van fer una festa. La taula que hi havia al menjador la van adornar i decorar dels meus dibuixos preferits (ONE PICE) que va de pirates. L'habitació la van omplir de globus i altres llocs de la casa la van omplir de globus i de fotos. Després em van donar un sobre, on hi havia pistes per trobar els regals que els havien amagat per la casa. Al final em van regalar una PSP i dos jocs per ella. Aquí teniu una foto d'aquell dia.
Aquí sortim el meu cosí Lucas, el meu germà Albert i jo.
Us ha agradat?
divendres, 10 d’octubre del 2008
Les fades
Les fades són éssers que tenen unes ales molt petites perquè elles també són molt petites. Les fades surten a moltes pel·lícules com per exemple la del Peter Pan. Per a mi les fades són molt maques.
El fènix
Els fènix són éssers fantàstics. La llegenda diu que és un ocell maleït i que ha nascut del foc.
Es troben a dalt de les muntanyes i treuen foc per la boca, com els dracs.
És roig i ataronjat i la cua la té verda groguenca.
Té el cap gran i pelut, el bec és gros i groc, el coll el té ample i curt.
El cos gros i pelut amb dues ales enormes que li surten de cada extrem.
La cua la té plena de plomes molt grans.
El fènix és un esser fantàstic dolent i a mi m'agrada molt.
Es troben a dalt de les muntanyes i treuen foc per la boca, com els dracs.
És roig i ataronjat i la cua la té verda groguenca.
Té el cap gran i pelut, el bec és gros i groc, el coll el té ample i curt.
El cos gros i pelut amb dues ales enormes que li surten de cada extrem.
La cua la té plena de plomes molt grans.
El fènix és un esser fantàstic dolent i a mi m'agrada molt.
dijous, 9 d’octubre del 2008
Romeo i Julieta
Romeo i Julieta es una serie que jo veo i trata de una familia que está peleada con la otra familia i claro siempre ai algúna cosa quqe dos de los i gos que són Romeo i Julieta.però al final les families es reconcilien per que ni el un ni el altre tenien raó
xaó mmmmmmmmmuuuuaaa
dimecres, 8 d’octubre del 2008
El curs de cinque
Hola sóc de cinquè, ja estic al cicle superior. De moment és molt fàcil però tinc masses deures.
La mestra és molt riallera i simpàtica i no para de mirar-me. A classe m'assec molt malament, penso que sóc tonta. Bé, un petó,
Thaïs
Ciao!
La mestra és molt riallera i simpàtica i no para de mirar-me. A classe m'assec molt malament, penso que sóc tonta. Bé, un petó,
Thaïs
Ciao!
dimarts, 7 d’octubre del 2008
UNICORNS
Els unicorns són éssers fantàstics que amb el seu poder poden fer màgia. Alguns unicorns tenen ales i també n'hi ha d'altres que no en tenen. Els unicorns petits són de color marró i la seva vareta màgica que tenen damunt del cap és més petitona que la dels altres més grans. L’unicorn és un animal i ésser fantàstic, però no un ésser fantàstic dolent sinó que és un ésser fantàstic bo perquè fa complir desitjos amb la seva màgia. També hi ha unicorns de boscos i de cel. La majoria són de color blanc però també n'hi ha de color marró. El meu ésser fantàstic preferit és l’unicorn.
La campaneta
La campaneta és una protagonista de Peter Pan. És bastant gelosa perquè el Peter Pan des de que està amb la se va amiga Wendy no li fa cap cas a ella i doncs se sent arraconada.
Ella està així perquè ja no juga amb ella, per exemple: a jocs de taula, a volar i més coses però bé, ella sap que dins del cor del Peter Pan encara està esperant a que li digui alguna cosa.
F I N
Unicornios
UNICORNIOS
Los unicornios son unos de los seres fantásticos más conocidos y que aparecen con más frecuencia en historias, leyendas, cuentos... Las primeras referencias a ellos son del siglo V a. C., del historiador griego Ctesias, que hablaba de él como de un animal real que había sido visto en la India. Se les describe como animales con cuerpo de caballo con un único cuerno en la frente, que le da un aire majestuoso y mítico. Probablemente las menciones que hay de ellos presumiendo de "científicas" en realidad se refirieran a distintas especies de rinocerontes que contaban con un solo cuerno. Algunas de ellas hoy están extinguidas.
Se cuenta que son seres solitarios, que viven apartados y a los que el resto de los animales respeta. Se dice también que no se dejan ver más que por los puros de corazón, y que entre ellos, solo los más puros, los hechos de bondad y ternura, solo esos pueden tocarlos.
Las leyendas cuentan también que los Unicornios, tan hermosos, tan sabios, tan majestuosos, tenían un punto débil (o no tanto, tal vez...) Siendo amantes de la belleza, a veces se dejaban llevar y cambiaban su libertad por el cariño y los cuidados de alguna dama hermosa, convirtiéndose casi en un animal doméstico que acudía a visitarla a la misma hora a su jardín. Por eso son frecuentes las imágenes que les retratan cerca de doncellas, dejándose cuidar por ellas.
El cuerno del Unicornio ha venido siendo a lo largo de la historia un objeto al que se le creía dotado de grandes poderes, desde purificar las aguas y hacerlas potables, hasta la curación de cualquier herida y el alargamiento de la vida, si se usaba una vez reducido a polvo. Se cuenta que si el cuerno se desprendía del animal, este moría sin remedio. Esto ha llevado a algunos a explicar que si hoy no encontramos unicornios es porque fueron capturados, usando doncellas puras como señuelos, para así poder quitarles el cuerno y usar sus poderes, sin importar que el animal muriera por ello.. También se dice que un unicornio que vea su voluntad reducida, no tardará mucho en morir, y es de suponer que en el caso de haber existido alguna vez animales semejantes, rodeados de tal aura de esplendor, no habrían sido pocos los reyes que hubieran querido tener uno para ellos, tal vez sin saber que encerrarle era condenarle a muerte.
En cualquier caso, los Unicornios son un símbolo. Representan fuerza, libertad, imaginación, sueños, ilusiones... Aunque pasado el Romanticismo pocos historiadores se refirieran a ellos más que para desmentir supuestas apariciones, los unicornios de alguna manera están presentes, porque lo que simbolizan sigue existiendo. Las ilusiones, el deseo de libertad, la fuerza de la naturaleza, las ganas de soñar...
Los unicornios son unos de los seres fantásticos más conocidos y que aparecen con más frecuencia en historias, leyendas, cuentos... Las primeras referencias a ellos son del siglo V a. C., del historiador griego Ctesias, que hablaba de él como de un animal real que había sido visto en la India. Se les describe como animales con cuerpo de caballo con un único cuerno en la frente, que le da un aire majestuoso y mítico. Probablemente las menciones que hay de ellos presumiendo de "científicas" en realidad se refirieran a distintas especies de rinocerontes que contaban con un solo cuerno. Algunas de ellas hoy están extinguidas.
Se cuenta que son seres solitarios, que viven apartados y a los que el resto de los animales respeta. Se dice también que no se dejan ver más que por los puros de corazón, y que entre ellos, solo los más puros, los hechos de bondad y ternura, solo esos pueden tocarlos.
Las leyendas cuentan también que los Unicornios, tan hermosos, tan sabios, tan majestuosos, tenían un punto débil (o no tanto, tal vez...) Siendo amantes de la belleza, a veces se dejaban llevar y cambiaban su libertad por el cariño y los cuidados de alguna dama hermosa, convirtiéndose casi en un animal doméstico que acudía a visitarla a la misma hora a su jardín. Por eso son frecuentes las imágenes que les retratan cerca de doncellas, dejándose cuidar por ellas.
El cuerno del Unicornio ha venido siendo a lo largo de la historia un objeto al que se le creía dotado de grandes poderes, desde purificar las aguas y hacerlas potables, hasta la curación de cualquier herida y el alargamiento de la vida, si se usaba una vez reducido a polvo. Se cuenta que si el cuerno se desprendía del animal, este moría sin remedio. Esto ha llevado a algunos a explicar que si hoy no encontramos unicornios es porque fueron capturados, usando doncellas puras como señuelos, para así poder quitarles el cuerno y usar sus poderes, sin importar que el animal muriera por ello.. También se dice que un unicornio que vea su voluntad reducida, no tardará mucho en morir, y es de suponer que en el caso de haber existido alguna vez animales semejantes, rodeados de tal aura de esplendor, no habrían sido pocos los reyes que hubieran querido tener uno para ellos, tal vez sin saber que encerrarle era condenarle a muerte.
En cualquier caso, los Unicornios son un símbolo. Representan fuerza, libertad, imaginación, sueños, ilusiones... Aunque pasado el Romanticismo pocos historiadores se refirieran a ellos más que para desmentir supuestas apariciones, los unicornios de alguna manera están presentes, porque lo que simbolizan sigue existiendo. Las ilusiones, el deseo de libertad, la fuerza de la naturaleza, las ganas de soñar...
Les fades sirenes
Les sirenes viuen al fons dels oceans en palaus molt bonics.
Tenen el cabell llarg i porten un collaret de petxines.
Les sirenes, també anomenades fades de l'aigua, estan acusades d'embruixar als mariners.
El poder de les sirenes és molt important: quan veuen un vaixell, es posen a cantar i la tripulació cau sota el seu encanteri.
Tenen el cabell llarg i porten un collaret de petxines.
Les sirenes, també anomenades fades de l'aigua, estan acusades d'embruixar als mariners.
El poder de les sirenes és molt important: quan veuen un vaixell, es posen a cantar i la tripulació cau sota el seu encanteri.
Els Carnosaures
Els Carnosaures eren un grup artificial que incloïa els dinosaures carnívors més grans. Canvien d'altura des dels sis metres als quinze metres de llarg, arribaven a pesar al voltant de sis tonelades i mitja.
Els Carnosaures van viure des del principi del Juràssic fins al Creàtic, fa entre dos cents i seixanta-sis milions d'anys, i s'han trobat fòssils seus per tot el món.Els Carnosaures típics, com el Tyranosaure i l'Allosaure, tenien grans caps, colls curts i musculosos, poderoses extremitats posteriors, i cues rígides i pesades per mantenir l'equilibri. Probablement caçaven herbívors, consumidors de plantes, i eren els més formidables de tots els dinosaures predadors; amb les seves mandíbules es podrien haver menjat un home!
Tenien les dents serrades que arribaven a mesurar fins a divuit centímetres. Alguns posseïen trets inusuals, per exemple, l'Espinosaure, era un dels majors Carnosaures.
Els Carnosaures van viure des del principi del Juràssic fins al Creàtic, fa entre dos cents i seixanta-sis milions d'anys, i s'han trobat fòssils seus per tot el món.Els Carnosaures típics, com el Tyranosaure i l'Allosaure, tenien grans caps, colls curts i musculosos, poderoses extremitats posteriors, i cues rígides i pesades per mantenir l'equilibri. Probablement caçaven herbívors, consumidors de plantes, i eren els més formidables de tots els dinosaures predadors; amb les seves mandíbules es podrien haver menjat un home!
Tenien les dents serrades que arribaven a mesurar fins a divuit centímetres. Alguns posseïen trets inusuals, per exemple, l'Espinosaure, era un dels majors Carnosaures.
bruixotes
Els dissabtes les bruixotes surten a mitja nit amb lluna plena , després de torrar-se en les cendres de la llar . Parteixen volant en escombres o transformades en cárabos , rumb a Cernégula , poble de Burgoson on celebren les seves reunions . Brujelies al voltant d'un arç , per a , després de les ballaruges , capbusar-se en un toll d'aigua gelada .Unes altres , més corret , desperten a Sevilla , al peu de la Torre de l'Or. Al costat d'una bolera d'or subterrània .
dilluns, 6 d’octubre del 2008
centauros
En la mitología griega, los '''centauros''' 
son una raza de seres con el torso y la cabeza de humano y el cuerpo de caballo. Las versiones femeninas reciben el nombre de '''centáurides'''. Vivían en las montañas de Tesalia y eran hijos de Ixión y Néfele, la nube de lluvia .Alternativamente, se les consideraba hijos de Kentauros (el hijo de Ixión y Néfele) y algunas yeguas o de Apolo y Hebe . A veces se cuenta que Ixión planeaba mantener relaciones sexuales con Hera pero Zeus, su esposo, lo evitó moldeando una nube con la forma de Hera. Puesto que Ixión es normalmente considerado el ancestro de los centauros, puede hacerse referencia a ellos poéticamente como '''Ixiónidas'''.
Los centauros son muy conocidos por la lucha que mantuvieron con los lápitas, provocada por su intento de raptar a Hipodamía el día de su boda con Pirítoo, rey de los lapitas y también hijo de Ixión. La riña entre estos primos es una metáfora del conflicto entre los bajos instintos y el comportamiento civilizado en la humanidad. Teseo, un héroe y fundador de ciudades que estaba presente, inclinó la balanza del lado del orden correcto de las cosas, y ayudó a Pirítoo. Los centauros huyeron.
El personaje general de los centauros es el de seres salvajes, sin leyes ni hospitalidad, esclavos de las pasiones animales. Dos excepciones a esta reglas son Folo y Quirón, que expresaban su «buena» naturaleza, siendo centauros sabios y amables. Muchas leyendas sobre los centauros sostienen que son criaturas muy inconstantes, que miran con frecuencia al cielo para determinar sus destinos. Son grandes astrólogos y muy aficionados a la adivinación. El antropólogo de salón y escritor Robert Gravet especuló con que los centauros de la mitología griega fueran una reminiscencia de una secta prehelénica que considerase al caballo un tótem.
son una raza de seres con el torso y la cabeza de humano y el cuerpo de caballo. Las versiones femeninas reciben el nombre de '''centáurides'''. Vivían en las montañas de Tesalia y eran hijos de Ixión y Néfele, la nube de lluvia .Alternativamente, se les consideraba hijos de Kentauros (el hijo de Ixión y Néfele) y algunas yeguas o de Apolo y Hebe . A veces se cuenta que Ixión planeaba mantener relaciones sexuales con Hera pero Zeus, su esposo, lo evitó moldeando una nube con la forma de Hera. Puesto que Ixión es normalmente considerado el ancestro de los centauros, puede hacerse referencia a ellos poéticamente como '''Ixiónidas'''.Los centauros son muy conocidos por la lucha que mantuvieron con los lápitas, provocada por su intento de raptar a Hipodamía el día de su boda con Pirítoo, rey de los lapitas y también hijo de Ixión. La riña entre estos primos es una metáfora del conflicto entre los bajos instintos y el comportamiento civilizado en la humanidad. Teseo, un héroe y fundador de ciudades que estaba presente, inclinó la balanza del lado del orden correcto de las cosas, y ayudó a Pirítoo. Los centauros huyeron.
El personaje general de los centauros es el de seres salvajes, sin leyes ni hospitalidad, esclavos de las pasiones animales. Dos excepciones a esta reglas son Folo y Quirón, que expresaban su «buena» naturaleza, siendo centauros sabios y amables. Muchas leyendas sobre los centauros sostienen que son criaturas muy inconstantes, que miran con frecuencia al cielo para determinar sus destinos. Son grandes astrólogos y muy aficionados a la adivinación. El antropólogo de salón y escritor Robert Gravet especuló con que los centauros de la mitología griega fueran una reminiscencia de una secta prehelénica que considerase al caballo un tótem.
Thaïs
Hola em dic Thais i, i aquesta és la meva cosina Gisela. La meva cosina i jo tenim molt bona relació i ens estimem moltíssim.
Sempre estem juntes però és clar sempre hi ha alguna baralla entre mig que ens fa ser enemigues però en el fons del nostre cor sentim que ens estimem molt.
Un petó de la meva cosina Gisela i jo Thaïs
Presentacio
Hola em dic Sara Arjona Puertollano.
Tinc 10 anys.
Sóc una mica alta, tinc els ulls blaus, sóc rossa.
El meu color preferit es el blau i no m'agrada el rosa.
M'agrada jugar a basquet, a futbol, també m'agrada la pizza, els paninis de barbacoa i no m'agrada el pebrot, també m'agrada tocar la guitarra però no se tocar-la.
M'agrada veure Pokémon i el meu Pokémon preferit es el Pikachu.
La meva millor amiga és la Neida Fernández Álvarez.
Tinc 10 anys.
Sóc una mica alta, tinc els ulls blaus, sóc rossa.
El meu color preferit es el blau i no m'agrada el rosa.
M'agrada jugar a basquet, a futbol, també m'agrada la pizza, els paninis de barbacoa i no m'agrada el pebrot, també m'agrada tocar la guitarra però no se tocar-la.
M'agrada veure Pokémon i el meu Pokémon preferit es el Pikachu.
La meva millor amiga és la Neida Fernández Álvarez.
El troll
El troll és un ésser fantàstic.
Té la cara lletja i rodona, no té urelles, els ulls el té petits.
Les cames les té grosses iguals que els braços i la panxa.
Els peus els té rodons i grans.
Ell no porta roba només porta faldilla.
A mi no m'agraden els trolls perquè són molt lletjos i a de més només porten faldilles.
Té la cara lletja i rodona, no té urelles, els ulls el té petits.
Les cames les té grosses iguals que els braços i la panxa.
Els peus els té rodons i grans.
Ell no porta roba només porta faldilla.
A mi no m'agraden els trolls perquè són molt lletjos i a de més només porten faldilles.
El Drac Trac
El drac és un ésser fantàstic molt conegut a tot el món. Hi ha el drac Xinès, el drac anglès i molts altres tipus de drac.
Aquest drac encara és petit i quan sigui gran serà una bèstia ferotgíssima i perillosa.
El Xinès té el cap de cavall, cinc urpes en cada pota, ales membranoses i cua de serp. El musell i el cap el té ple de diverses banyes i estan coberts per barba i bigotis. Té una mirada diabòlica.
A la primavera i a l'estiu viu a l'aire, i a la tardor i a l'hivern s'amaga al fons del mar.
A la primavera i a l'estiu viu a l'aire, i a la tardor i a l'hivern s'amaga al fons del mar.
El drac Angles no esgup foc per la boca si no veri.
dijous, 2 d’octubre del 2008
El Troll
El Troll és un ésser fantàstic, és molt lleig.Té les orelles grosses i punxagudes.
Casi sempre ( lo mes normal dels trolls ) és que portin una roba molt bruta i estripada.
La majoria dels Trolls són verds , calbs i algúns fan espantar a la gent.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Els Trolls
El Troll és un tipus de monstre molt fastigós i dolent. És un ésser fantàstic com ara un follet, una fada, una nimfa.... etc.
Jo descriuré un troll que vaig veure ahir en una pàgina d'internet.
Normalment, un troll no porta peces de roba molt corrents, sol portar un troç de tela bruta a la cintura.
Els trolls no són gens nets, i normalment son verdosos.
Si voleu veure alguna pel·lícula de trolls o que surti un troll, us recomano que veieu ''Harry Poter'' i la cambra secreta.
Adéu!
Éssers fantàstics
Podeu consultar qui són i com són alguns éssers fantàstics a la pàgina:
http://www.xtec.es/~averges3/tercer/follets.htm
Sort!
http://www.xtec.es/~averges3/tercer/follets.htm
Sort!
dimarts, 23 de setembre del 2008
Descripció
Hola, em dic Carla i sóc de 5è.
Sóc més o menys alta i porto unes ulleres de color blau.
El meu color preferit és el blau, però també m’agrada molt el verd.
L’animal que m’agrada més és el cavall.
Sabeu quin és el meu desig? Tenir un poni i muntar cada dia per fer un passeig.
També m’agrada molt ballar.
Faig classes de dansa i al pati m’invento balls amb les meves amigues.
Em considero una persona amable i simpàtica però no se el que pensaran els altres de mi.
Tinc una germana que es diu Melania i té 15 anys.
A, i per cert jo tinc 10 anys.
divendres, 12 de setembre del 2008
dimecres, 11 de juny del 2008
Cantània a l'Auditori de Barcelona
Cantània a l’auditori de Barcelona
El dilluns 9 de juny vam anar a cantar una obra que es diu EL MOTÍ dirigida per Elisenda Carrasco .
Vam cantar vint-i-una escoles juntes uns vuit-cents nens aproximadament , hi havia tres grups per cantar a , b i c també estaven els músics i el nostre capità pirata .
Tots anàvem vestits de negre amb un pegat a l’ull i un mocador al cap .Vam cantar set cançons :la primera els pirates , la segona corsaris pirates , la tercera som els amos, la quarta cal busca, la cinquena la cançó de desarmar, la sisena sobre quatre fustes i
l’última l’himne dels pirates “no hi ha res com saber navegar “.
Ah! se m’oblidava la nostra escola cantava en el grup a amb unes quantes escoles més. Primer vam fer un assaig amb la directora amb tots els nens i nenes que hi participàvem.
Jo portava la bandera dels pirates amb una B de Banús i una calavera pintada.
Vam cantar a l’Auditori de Barcelona, un lloc molt important i gran on es sentien molt bé les nostres veus. Va quedar molt bonic i els nostres pares van poder gaudir d aquest concert tan especial per nosaltres.
Melania Baena
El dilluns 9 de juny vam anar a cantar una obra que es diu EL MOTÍ dirigida per Elisenda Carrasco .
Vam cantar vint-i-una escoles juntes uns vuit-cents nens aproximadament , hi havia tres grups per cantar a , b i c també estaven els músics i el nostre capità pirata .
Tots anàvem vestits de negre amb un pegat a l’ull i un mocador al cap .Vam cantar set cançons :la primera els pirates , la segona corsaris pirates , la tercera som els amos, la quarta cal busca, la cinquena la cançó de desarmar, la sisena sobre quatre fustes i
l’última l’himne dels pirates “no hi ha res com saber navegar “.
Ah! se m’oblidava la nostra escola cantava en el grup a amb unes quantes escoles més. Primer vam fer un assaig amb la directora amb tots els nens i nenes que hi participàvem.
Jo portava la bandera dels pirates amb una B de Banús i una calavera pintada.
Vam cantar a l’Auditori de Barcelona, un lloc molt important i gran on es sentien molt bé les nostres veus. Va quedar molt bonic i els nostres pares van poder gaudir d aquest concert tan especial per nosaltres.
Melania Baena
dimarts, 10 de juny del 2008
Cantata a l'auditori de Barcelona
Ahir, dia 9 de Juny, vam avenir a l’escola a les 8:30 del matí per fer la cantata.Anàvem vestits amb uns pantalons i una samarreta de color negre, unes bambes fosques, un pegat a l’ull i un mocador al cap de qualsevol color menys negre i blanc.Allí ens van dir que ens posarien focus de colors.També ens van dir que ens projectarien imatges.Els nens i nenes que volguessin es podien pintar amb el color vermell els colorets i amb el negre el bigoti o la barba.Abans de fer la cantata pel públic vam assajar la cançó amb la nostra directora que es diu Elisenda.Gracies a ella vam fer la cantata molt bé i quan vam acabar la cantata ens van aplaudir molt.Ens ho vam passar molt bé i ens va agradar molt.
Les Coves de Collbató
Les coves de Collbató
Els nens i nenes de quart i de tercer de l’escola Banùs vam fer una excurció a les coves de Collbató.Quan vam arribar l’autocar ens va deixar en una mena de parc on hi havia taules per esmorzar i dinar.Tots vam seure i vam esmorzar tranquilament.Després ens vam dirigir cap a les coves. Vam pujar per una carretera en zigui-zaga i després vam pujar cinc minuts d’escales i perfi vam arribar a les coves.
Vam esperar uns quants minuts i vam entrar.El primer que vam fer va ser veure un vídeo i quan vam acabar de veure’l vam començar la visita.
Els de tercer van entrar primer i després vam entrar nosaltres.
Ens van dir que allà es refugiaven els homes primitius perquè tenien aigua i quan feia fred els servia de casa. Quan hi havia guerra també si amagaven la gent . Durant molt de temps va ser també l’amagatall de bandolers.Ens van explicar que abans tota la muntanya de Montserrat estava coberta d’aigua i amb el pas del temps l’aigua i el vent van anar formant les muntanyes.
La cova te 500 m d’anada i com que no te sortida vam fer un altre cop els 500m o sigui que en total vam recórrer un km..
Quan ens vam endinsar a la cova, tot seguit vam tenir que baixar per unes escales que tenien força pendent fins trobar algunes estalactites i estalagmites que s’han format amb milers d’anys i van formar columnes molt espectaculars i també les roques de la cova han agafat formes estranyes i de vegades ens recorden a animals per exemple vaques, elefants ,ossos, girafes etc. També vam veure formes que semblaven la Sagrada família , la torre de Pisa ,un bosc de fades, etc.
Com a cosa curiosa hi havia una forma d’ou ferrat que ens va dir la nostra guia que el podíem tocar i demanar un desig que segur que se’ns compliria. Així ho vam fer tots, esperem que sigui veritat i a tots se’ns compleixi el nostre desig.
Aquesta excursió ens va agradar molt us la recomanem per el curs que bé.
Marc Rodriguez
Els nens i nenes de quart i de tercer de l’escola Banùs vam fer una excurció a les coves de Collbató.Quan vam arribar l’autocar ens va deixar en una mena de parc on hi havia taules per esmorzar i dinar.Tots vam seure i vam esmorzar tranquilament.Després ens vam dirigir cap a les coves. Vam pujar per una carretera en zigui-zaga i després vam pujar cinc minuts d’escales i perfi vam arribar a les coves.
Vam esperar uns quants minuts i vam entrar.El primer que vam fer va ser veure un vídeo i quan vam acabar de veure’l vam començar la visita.
Els de tercer van entrar primer i després vam entrar nosaltres.
Ens van dir que allà es refugiaven els homes primitius perquè tenien aigua i quan feia fred els servia de casa. Quan hi havia guerra també si amagaven la gent . Durant molt de temps va ser també l’amagatall de bandolers.Ens van explicar que abans tota la muntanya de Montserrat estava coberta d’aigua i amb el pas del temps l’aigua i el vent van anar formant les muntanyes.
La cova te 500 m d’anada i com que no te sortida vam fer un altre cop els 500m o sigui que en total vam recórrer un km..
Quan ens vam endinsar a la cova, tot seguit vam tenir que baixar per unes escales que tenien força pendent fins trobar algunes estalactites i estalagmites que s’han format amb milers d’anys i van formar columnes molt espectaculars i també les roques de la cova han agafat formes estranyes i de vegades ens recorden a animals per exemple vaques, elefants ,ossos, girafes etc. També vam veure formes que semblaven la Sagrada família , la torre de Pisa ,un bosc de fades, etc.
Com a cosa curiosa hi havia una forma d’ou ferrat que ens va dir la nostra guia que el podíem tocar i demanar un desig que segur que se’ns compliria. Així ho vam fer tots, esperem que sigui veritat i a tots se’ns compleixi el nostre desig.
Aquesta excursió ens va agradar molt us la recomanem per el curs que bé.
Marc Rodriguez
dimarts, 3 de juny del 2008
L'equip de futbol del Banús
L’equip de futbol del Banús
Hola, sóc la Sandra Pérez i jugo a l’equip del Banús.
El nostre equip ha quedat el segons en la lliga.
Tots els esforços que hem fet entrenant i jugant a futbol han valgut la pena.
Algunes vegades hem perdut però hem continuat jugant.
Nosaltres juguem el divendres i el dissabte. Als entrenaments primer entrenem amb la pilota i desprès juguem un partit entre nosaltres. Als partits de debò entrenem quinze minuts i desprès juguem el partit contra els contrincants. Per cert, sóc la única noia que juga a l’equip. Als partits no és gens fàcil guanyar sabeu? Cada any ens fem una foto per posar-la al diari del col·legi. Ah! se’m oblidava us faig saber que tots els de l’equip
anem a la illa fantasia . Es molt divertit , us podeu apuntar l’any que ve .
Moltes salutacions.
Sandra
Hola, sóc la Sandra Pérez i jugo a l’equip del Banús.
El nostre equip ha quedat el segons en la lliga.
Tots els esforços que hem fet entrenant i jugant a futbol han valgut la pena.
Algunes vegades hem perdut però hem continuat jugant.
Nosaltres juguem el divendres i el dissabte. Als entrenaments primer entrenem amb la pilota i desprès juguem un partit entre nosaltres. Als partits de debò entrenem quinze minuts i desprès juguem el partit contra els contrincants. Per cert, sóc la única noia que juga a l’equip. Als partits no és gens fàcil guanyar sabeu? Cada any ens fem una foto per posar-la al diari del col·legi. Ah! se’m oblidava us faig saber que tots els de l’equip
anem a la illa fantasia . Es molt divertit , us podeu apuntar l’any que ve .
Moltes salutacions.
Sandra
L'equip de futbol del Banús
Hola, sóc la Sandra Pérez i jugo a l’equip del Banús.
El nostre equip ha quedat el segons en la lliga.
Tots els esforços que hem fet entrenant i jugant a futbol han valgut la pena.
Algunes vegades hem perdut però hem continuat jugant.
Nosaltres juguem el divendres i el dissabte. Als entrenaments primer entrenem amb la pilota i desprès juguem un partit entre nosaltres. Als partits de debò entrenem quinze minuts i desprès juguem el partit contra els contrincants. Per cert, sóc la única noia que juga a l’equip. Als partits no és gens fàcil guanyar sabeu? Cada any ens fem una foto per posar-la al diari del col·legi. Ah! se’m oblidava us faig saber que tots els de l’equip
anem a la illa fantasia . Es molt divertit , us podeu apuntar l’any que ve .
Moltes salutacions.
Sandra
El nostre equip ha quedat el segons en la lliga.
Tots els esforços que hem fet entrenant i jugant a futbol han valgut la pena.
Algunes vegades hem perdut però hem continuat jugant.
Nosaltres juguem el divendres i el dissabte. Als entrenaments primer entrenem amb la pilota i desprès juguem un partit entre nosaltres. Als partits de debò entrenem quinze minuts i desprès juguem el partit contra els contrincants. Per cert, sóc la única noia que juga a l’equip. Als partits no és gens fàcil guanyar sabeu? Cada any ens fem una foto per posar-la al diari del col·legi. Ah! se’m oblidava us faig saber que tots els de l’equip
anem a la illa fantasia . Es molt divertit , us podeu apuntar l’any que ve .
Moltes salutacions.
Sandra
Un conte d'àngels i dimonis
Obra de sisè
( Un conte d`àngels i dimonis)
L`altre dia els nostres companys de sisè van fer una obra de teatre titulada Un conte d’àngels i dimonis. Tracta d’una guerra entre dimonis i àngels. Hi sortia una dama dimoni, que era la meva germana Elionor, el dimoni gros , que era el David, el dimoni
Sergent, que era el Yago i els soldats. Resulta que segons els dimonis aquella colla d’àngels inútils havien segrestat la filla de la dama dimoni i del dimoni gros. Els àngels pensaven que aquella colla de dimonis inútils havien segrestat la seva filla.
Un dia els dimonis i els àngels van fer una guerra però els dimonis anaven molt més armats i van guanyar. Els hi van trencar els braços, van donar cops als caps fins que van estar satisfets. Un dia van veure els àngels al bosc i la dama dimoni va preguntar:
-On es la meva filla? On es la meva filla? On es la meva filla?. I els àngels van dir :
-I la nostra? - Nosaltres no tenim la vostra filla ! van dir els dimonis.
-I nosaltres tampoc la vostra! Van dir els àngels. Llavors on són les nostres filles!
El dimoni gros volia fer guerra amb els àngels però la dama dimoni i la dama àngel
no van perdre el temps en aquella guerra i se’n van anar a buscar les seves filles.
I esque resulta que les dues filles s’havien amagat a posta perquè ja estaven tipes de tenir que aguantar sempre aquella tonteria de la guerra.
Estrella
( Un conte d`àngels i dimonis)
L`altre dia els nostres companys de sisè van fer una obra de teatre titulada Un conte d’àngels i dimonis. Tracta d’una guerra entre dimonis i àngels. Hi sortia una dama dimoni, que era la meva germana Elionor, el dimoni gros , que era el David, el dimoni
Sergent, que era el Yago i els soldats. Resulta que segons els dimonis aquella colla d’àngels inútils havien segrestat la filla de la dama dimoni i del dimoni gros. Els àngels pensaven que aquella colla de dimonis inútils havien segrestat la seva filla.
Un dia els dimonis i els àngels van fer una guerra però els dimonis anaven molt més armats i van guanyar. Els hi van trencar els braços, van donar cops als caps fins que van estar satisfets. Un dia van veure els àngels al bosc i la dama dimoni va preguntar:
-On es la meva filla? On es la meva filla? On es la meva filla?. I els àngels van dir :
-I la nostra? - Nosaltres no tenim la vostra filla ! van dir els dimonis.
-I nosaltres tampoc la vostra! Van dir els àngels. Llavors on són les nostres filles!
El dimoni gros volia fer guerra amb els àngels però la dama dimoni i la dama àngel
no van perdre el temps en aquella guerra i se’n van anar a buscar les seves filles.
I esque resulta que les dues filles s’havien amagat a posta perquè ja estaven tipes de tenir que aguantar sempre aquella tonteria de la guerra.
Estrella
dimarts, 13 de maig del 2008
Practica amb la flauta dolça
Hola,
tal i com us he dit, us proposo una pàgina web on trobareu les partitures de les cançons que vam començar a fer el curs passat i que ja aconeixeu i d'altres de noves...
Cliqueu aquí per accedir a la pàgina.
Podeu fer des de la partitura 1 fins a la número 49. Animeu-vos!!
I poc a poc m'aneu dient quina us agrada més.
Quan cliqueu a les cançons també les podreu escoltar o imprimir.
tal i com us he dit, us proposo una pàgina web on trobareu les partitures de les cançons que vam començar a fer el curs passat i que ja aconeixeu i d'altres de noves...
Cliqueu aquí per accedir a la pàgina.
Podeu fer des de la partitura 1 fins a la número 49. Animeu-vos!!
I poc a poc m'aneu dient quina us agrada més.
Quan cliqueu a les cançons també les podreu escoltar o imprimir.
dimarts, 22 d’abril del 2008
l'arc de San Martí
Els colors
Els colors són bonics
quan plou i fa sol tots surten
I fan l’arc de San Martí.
S’ajunten un munt de colors
tots són meravellosos.
El blau del mar
el groc del sol
el rosa dels flamencs
el blanc dels núvols
i el negre de la nit
A mi m’agrada veure’ls tots junts
Formant l’arc de San Martí.
Caterina
Els colors són bonics
quan plou i fa sol tots surten
I fan l’arc de San Martí.
S’ajunten un munt de colors
tots són meravellosos.
El blau del mar
el groc del sol
el rosa dels flamencs
el blanc dels núvols
i el negre de la nit
A mi m’agrada veure’ls tots junts
Formant l’arc de San Martí.
Caterina
Com fer una flor
Nens i nenes del Banús voleu fer una flor de paper preciosa per San Jordi?
Qui la vulgui fer que segueixi aquests passos:
1er pas: Es doblega verticalment un full A4 i es parteix en 2.
2on pas: S’agafa una meitat, es doblega horitzontalment pel mig i es parteix un altre cop de la mateixa manera.
3er pas: Es dobleguen les dos parts per la meitat i es tornen a partir. Es pinten els quatre trossets per una part dels colors que vulgueu.
4rt pas: Es dobleguen verticalment els trossets per la part blanca.
5é pas: Es dobleguen les puntes cap a dins.
6é pas: Es doblega per la meitat cada costat.
7é pas: Es doblega l’altra meitad del full A4 que hem reservat o també podeu arrugar un tros verd de paper de seda per fer la tija. Més que arrugar es retorsar. el paper.
8é pas: S’enganxen tots els pètals i es lliguen amb la tija pel mig i s’obren d’un a un.
Si teniu algun dubte podeu venir a la classe de quart que us ajudarem ja que nosaltres l’hem fet seguin el text d’instruccions i ens ha sortit molt maca.
divendres, 18 d’abril del 2008
Prova d'imatge pujada des de l'escriptori
Per pujar una imatge al bloc, primer cal escanejar-la, després donar-li la mida adequada; 800 píxels d'amplada ja és suficient.
dimarts, 15 d’abril del 2008
L'arc de Sant Martí
M’agraden tots els colors
que junts formen
l’arc de sant Martí .
Les gotetes de la pluja
reflecteixen al terra
fen moltes lluentors.
M’agrada el blau del cel
el verd del camp
i el groc del sol.
Que bonic és viure en un món
de colors amb tranquil·litat
i res de foscor.
Adrian
que junts formen
l’arc de sant Martí .
Les gotetes de la pluja
reflecteixen al terra
fen moltes lluentors.
M’agrada el blau del cel
el verd del camp
i el groc del sol.
Que bonic és viure en un món
de colors amb tranquil·litat
i res de foscor.
Adrian
Un món ordenat
De vegades m’imagino un món de colors.
Allà tot és alegria,
Sense el negre ni el gris
Que esguerren tot el tapís.
Cada cosa d’un color
Groc el sol
Blau el cel
L’aigua també
Verds els arbres
Marró a les muntanyes
A cada cosa el seu color.
M’agraden els colors vius i brillants
L’ilusió i l’alegria
No m’agrada la foscor
Ni tampoc la tristesa.
Els colors alegres em donen escalfor
I els foscos molta fredor.
Marc
Allà tot és alegria,
Sense el negre ni el gris
Que esguerren tot el tapís.
Cada cosa d’un color
Groc el sol
Blau el cel
L’aigua també
Verds els arbres
Marró a les muntanyes
A cada cosa el seu color.
M’agraden els colors vius i brillants
L’ilusió i l’alegria
No m’agrada la foscor
Ni tampoc la tristesa.
Els colors alegres em donen escalfor
I els foscos molta fredor.
Marc
dimarts, 8 d’abril del 2008
Si jo fos color.
Si jo fos color....
Els colors tots alegres
Van agafats de la mà
Si jo fos un color ho canviaria tot
el negre pel blanc
el gris pel marró
i tots formarien
un món molt millor.
Quan arriba l’hivern tots ens tapem
amb el que podem
i surt un vell amic
que feia temps estava adormit.
Es el blanc, amb el seu barret negre
una jaqueta amb grossos botons
i el nas ben vermell
i tots els nens
juguem amb ell.
Ivan
estacions i colors
Estacions i colors
Que bonics són els colors.
Cada estació la coneixem pel seu color
a l’hivern tot està pansit
un dia de molt fred
un ninot apareix
amb una capa i un barret
del fred que fa se li posa el nas vermell.
Ja ve la primavera i tot reviu
Els colors s’estan despertant
els arbres reneixen
i tots estan vestits
a punt de florir.
L’herba surt de la terra
i els ocells comencen a cantar.
Quina calor que fa!
És l’estiu tot està viu
els colors ara brillen molt més .
Els ocells canten amb més alegria
una bonica melodia.
Ei! compte que ve la tardor
i tot comença a ser marró
els ocells se’n van a un altre cantó.
Haoyi Lan
dissabte, 5 d’abril del 2008
Els colors
A mi m'agrada el color blau
per anar repartint pau.
També m'agrada el color rosa
que és on l'amor s'hi posa.
A mi m'agrada el color vermell
perquè és el color del meu clavell.
Si ajuntem tots els colors
sortirà un món meravellós.
On tot serà alegria i amor
i no tristesa ni foscor.
Tots serem amics
i mai estarem trists.
Sandra Martínez
divendres, 4 d’abril del 2008
la diferencia
Els colors
Tothom té el seu color preferit
i algun que mai ha elegit .
A la gent li agrada el vermell
perquè es un color molt calent
a ningú li agrada el negre perquè no es gens alegre
Hi ha qui diu que el rosa és de nenes
i el blau es dels nens.
Jo crec que els colors
no diferencien nens ni nenes
ni races ni països ,
tots son de tots i cap es de ningú
com hauria de ser al nostre món
on tothom té cabuda
i una bona rebuda
NEIDA
Tothom té el seu color preferit
i algun que mai ha elegit .
A la gent li agrada el vermell
perquè es un color molt calent
a ningú li agrada el negre perquè no es gens alegre
Hi ha qui diu que el rosa és de nenes
i el blau es dels nens.
Jo crec que els colors
no diferencien nens ni nenes
ni races ni països ,
tots son de tots i cap es de ningú
com hauria de ser al nostre món
on tothom té cabuda
i una bona rebuda
NEIDA
El meu món
El meu món de colors
Si jo fos color
L’alegria pintaria
Faria un món de colors
amb papallones i flors.
Sortiria amb els meus amics
a pintar l’arc de Sant Martí.
Cridaria al groc
per poder pintar el sol.
Cridaria al blau i al verd
per pintar el camp i el cel .
També cridaria al rosa
per pintar l’amor i el cor.
I per últim el vermell
per pintar molts clavells.
I ja tindria el meu món de colors
amb papallones i flors .
Melania
Si jo fos color
L’alegria pintaria
Faria un món de colors
amb papallones i flors.
Sortiria amb els meus amics
a pintar l’arc de Sant Martí.
Cridaria al groc
per poder pintar el sol.
Cridaria al blau i al verd
per pintar el camp i el cel .
També cridaria al rosa
per pintar l’amor i el cor.
I per últim el vermell
per pintar molts clavells.
I ja tindria el meu món de colors
amb papallones i flors .
Melania
dijous, 3 d’abril del 2008
Vestim amb els colors
Colors coloraines
que mai s’acaben
vestim les pissarres
vestim les taules
vestim tot el que trobem al món.
El blau i el Verd
són els que m´ agraden més
perquè amb ells
estem tranquils
a mi m’agradaria
que hi hagués un món
amb molts colors
amb molta pau i tranquil·litat
però que no hi hagués
ni guerres ni calamitats
Ainhoa
Colors coloraines
que mai s’acaben
vestim les pissarres
vestim les taules
vestim tot el que trobem al món.
El blau i el Verd
són els que m´ agraden més
perquè amb ells
estem tranquils
a mi m’agradaria
que hi hagués un món
amb molts colors
amb molta pau i tranquil·litat
però que no hi hagués
ni guerres ni calamitats
Ainhoa
la bona companyia
La bona companyia
Quan m’enfado truco a una porta
a una porta especial
que em trasllada a un altre món
al món dels colors.
Me’n vaig amb ells
a un país on hi ha tranquil·litat
i mai hi ha maldat
Vull ser el color blau
Gronxar-me en el cel
Deixar-me emportar per les ones blaves del mar
que mai saps on et portaran
a un lloc clar o fosc
si farà fred o calor
si és un lloc proper o llunyà
només sé que és un lloc ple de colors
on reina l’alegria i no la tristesa
on només hi ha claror
i no coneixen la foscor.
Maria Jesús
Quan m’enfado truco a una porta
a una porta especial
que em trasllada a un altre món
al món dels colors.
Me’n vaig amb ells
a un país on hi ha tranquil·litat
i mai hi ha maldat
Vull ser el color blau
Gronxar-me en el cel
Deixar-me emportar per les ones blaves del mar
que mai saps on et portaran
a un lloc clar o fosc
si farà fred o calor
si és un lloc proper o llunyà
només sé que és un lloc ple de colors
on reina l’alegria i no la tristesa
on només hi ha claror
i no coneixen la foscor.
Maria Jesús
els colors i brillantors
Els colors
Que bonics són els colors
perquè tenen brillantors.
A cada estació
li pertany un color.
Colors vius i alegres
és passegen per la primavera.
A la tardor
ens posem un vestit marró.
El blanc s’amaga
fins que arriba l’hivern
que quan ja fa fred
surt amb una capa i un barret
per jugar amb els nens
que estan contents.
L’hivern ja s’ha acabat,
la primavera ja a arribat
i tots els colors han tornat.
Mireu com brilla l’arc de Sant Martí
amb tots aquest colors
ja el tenim aquí.
Sandra Pérez
Que bonics són els colors
perquè tenen brillantors.
A cada estació
li pertany un color.
Colors vius i alegres
és passegen per la primavera.
A la tardor
ens posem un vestit marró.
El blanc s’amaga
fins que arriba l’hivern
que quan ja fa fred
surt amb una capa i un barret
per jugar amb els nens
que estan contents.
L’hivern ja s’ha acabat,
la primavera ja a arribat
i tots els colors han tornat.
Mireu com brilla l’arc de Sant Martí
amb tots aquest colors
ja el tenim aquí.
Sandra Pérez
dimarts, 1 d’abril del 2008
En un món de colors
En un món de colors.
En un món de colors
tots trobaríem la felicitat
sense tristesa, sense foscor
sempre hi hauria tranquil·litat.
Si jo pogués comprar colors
seria la reina d’un castell multicolor
perquè amb tants colors que compraria,
totes les parets del castell pintaria.
Amb el blau pintaria les finestres,
groc seria el sostre,
vermelles les portes
i verd seria el terra.
Als matins sortiria a passejar
pels carrers de la ciutat,
per veure ocells voladors
de tots els colors.
Carla Garcés.
dilluns, 31 de març del 2008
les estacions
Les estacions
M’agraden els colors groguencs de la tardor
perquè donen molta escalfor.
La tardor es una estació que produeix
una mica de tristor.
A mi no m’agrada la tristor
el que m’agrada es la il·lusió.
A la primavera tot és verd
surten les flors de molts colors
tornen les orenetes
tot es alegria i il·lusió.
Aviat vindrà l’estiu
veuré el cel ben blau
i el groc del sol ben lluent.
El blanc està adormit
esperant que vingui el fred
que es el seu millor amic .
Sortirà ben abrigat
amb una capa i un barret.
Ambia Bibi
Sentiments
Sentiments
Verd fresc de la gespa per la pluja amarada.
Atzabeja del brillant borinot
que buscant el nèctar per les flors puja.
Lil·la dels mars de lavanda
que en la meva espera de tu és l’únic que em calma.
Taronja del sol ponent
rellotge fidel que l’olor del gessamí desperta.
Fi daurat que de l’última llum del dia
la teva pell exalta.
Blau profund, olor d’oceà, amplitud de saviesa
que els teus ulls ensenyen.
I el vermell exuberant de la fragància del meu cor
que cap a tu s’obre.
Estrella Martínez Lara
Subscriure's a:
Missatges (Atom)