De vegades m’imagino un món de colors.
Allà tot és alegria,
Sense el negre ni el gris
Que esguerren tot el tapís.
Cada cosa d’un color
Groc el sol
Blau el cel
L’aigua també
Verds els arbres
Marró a les muntanyes
A cada cosa el seu color.
M’agraden els colors vius i brillants
L’ilusió i l’alegria
No m’agrada la foscor
Ni tampoc la tristesa.
Els colors alegres em donen escalfor
I els foscos molta fredor.
Marc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Marc has tardat però al final l'hem pogut penjar. T'ha quedat ben "chuli".Núria
Hola Marc m'hagrada molt el teu poema és molt maco potser que a altres persnes no li agradi pero a mi m'agradamolt
ADEU
Sara
Marc, la sara tenia que bonica es el teu poema , a mi tambe magrada molt
Jajajaja Q! despues de tanto tiempo !
Como no ganaste en $to ? o en kinto ? no se ´
muchos recuerdos maria jjesus
;)
Publica un comentari a l'entrada