Cantània a l’auditori de Barcelona
El dilluns 9 de juny vam anar a cantar una obra que es diu EL MOTÍ dirigida per Elisenda Carrasco .
Vam cantar vint-i-una escoles juntes uns vuit-cents nens aproximadament , hi havia tres grups per cantar a , b i c també estaven els músics i el nostre capità pirata .
Tots anàvem vestits de negre amb un pegat a l’ull i un mocador al cap .Vam cantar set cançons :la primera els pirates , la segona corsaris pirates , la tercera som els amos, la quarta cal busca, la cinquena la cançó de desarmar, la sisena sobre quatre fustes i
l’última l’himne dels pirates “no hi ha res com saber navegar “.
Ah! se m’oblidava la nostra escola cantava en el grup a amb unes quantes escoles més. Primer vam fer un assaig amb la directora amb tots els nens i nenes que hi participàvem.
Jo portava la bandera dels pirates amb una B de Banús i una calavera pintada.
Vam cantar a l’Auditori de Barcelona, un lloc molt important i gran on es sentien molt bé les nostres veus. Va quedar molt bonic i els nostres pares van poder gaudir d aquest concert tan especial per nosaltres.
Melania Baena
dimecres, 11 de juny del 2008
dimarts, 10 de juny del 2008
Cantata a l'auditori de Barcelona
Ahir, dia 9 de Juny, vam avenir a l’escola a les 8:30 del matí per fer la cantata.Anàvem vestits amb uns pantalons i una samarreta de color negre, unes bambes fosques, un pegat a l’ull i un mocador al cap de qualsevol color menys negre i blanc.Allí ens van dir que ens posarien focus de colors.També ens van dir que ens projectarien imatges.Els nens i nenes que volguessin es podien pintar amb el color vermell els colorets i amb el negre el bigoti o la barba.Abans de fer la cantata pel públic vam assajar la cançó amb la nostra directora que es diu Elisenda.Gracies a ella vam fer la cantata molt bé i quan vam acabar la cantata ens van aplaudir molt.Ens ho vam passar molt bé i ens va agradar molt.
Les Coves de Collbató
Les coves de Collbató
Els nens i nenes de quart i de tercer de l’escola Banùs vam fer una excurció a les coves de Collbató.Quan vam arribar l’autocar ens va deixar en una mena de parc on hi havia taules per esmorzar i dinar.Tots vam seure i vam esmorzar tranquilament.Després ens vam dirigir cap a les coves. Vam pujar per una carretera en zigui-zaga i després vam pujar cinc minuts d’escales i perfi vam arribar a les coves.
Vam esperar uns quants minuts i vam entrar.El primer que vam fer va ser veure un vídeo i quan vam acabar de veure’l vam començar la visita.
Els de tercer van entrar primer i després vam entrar nosaltres.
Ens van dir que allà es refugiaven els homes primitius perquè tenien aigua i quan feia fred els servia de casa. Quan hi havia guerra també si amagaven la gent . Durant molt de temps va ser també l’amagatall de bandolers.Ens van explicar que abans tota la muntanya de Montserrat estava coberta d’aigua i amb el pas del temps l’aigua i el vent van anar formant les muntanyes.
La cova te 500 m d’anada i com que no te sortida vam fer un altre cop els 500m o sigui que en total vam recórrer un km..
Quan ens vam endinsar a la cova, tot seguit vam tenir que baixar per unes escales que tenien força pendent fins trobar algunes estalactites i estalagmites que s’han format amb milers d’anys i van formar columnes molt espectaculars i també les roques de la cova han agafat formes estranyes i de vegades ens recorden a animals per exemple vaques, elefants ,ossos, girafes etc. També vam veure formes que semblaven la Sagrada família , la torre de Pisa ,un bosc de fades, etc.
Com a cosa curiosa hi havia una forma d’ou ferrat que ens va dir la nostra guia que el podíem tocar i demanar un desig que segur que se’ns compliria. Així ho vam fer tots, esperem que sigui veritat i a tots se’ns compleixi el nostre desig.
Aquesta excursió ens va agradar molt us la recomanem per el curs que bé.
Marc Rodriguez
Els nens i nenes de quart i de tercer de l’escola Banùs vam fer una excurció a les coves de Collbató.Quan vam arribar l’autocar ens va deixar en una mena de parc on hi havia taules per esmorzar i dinar.Tots vam seure i vam esmorzar tranquilament.Després ens vam dirigir cap a les coves. Vam pujar per una carretera en zigui-zaga i després vam pujar cinc minuts d’escales i perfi vam arribar a les coves.
Vam esperar uns quants minuts i vam entrar.El primer que vam fer va ser veure un vídeo i quan vam acabar de veure’l vam començar la visita.
Els de tercer van entrar primer i després vam entrar nosaltres.
Ens van dir que allà es refugiaven els homes primitius perquè tenien aigua i quan feia fred els servia de casa. Quan hi havia guerra també si amagaven la gent . Durant molt de temps va ser també l’amagatall de bandolers.Ens van explicar que abans tota la muntanya de Montserrat estava coberta d’aigua i amb el pas del temps l’aigua i el vent van anar formant les muntanyes.
La cova te 500 m d’anada i com que no te sortida vam fer un altre cop els 500m o sigui que en total vam recórrer un km..
Quan ens vam endinsar a la cova, tot seguit vam tenir que baixar per unes escales que tenien força pendent fins trobar algunes estalactites i estalagmites que s’han format amb milers d’anys i van formar columnes molt espectaculars i també les roques de la cova han agafat formes estranyes i de vegades ens recorden a animals per exemple vaques, elefants ,ossos, girafes etc. També vam veure formes que semblaven la Sagrada família , la torre de Pisa ,un bosc de fades, etc.
Com a cosa curiosa hi havia una forma d’ou ferrat que ens va dir la nostra guia que el podíem tocar i demanar un desig que segur que se’ns compliria. Així ho vam fer tots, esperem que sigui veritat i a tots se’ns compleixi el nostre desig.
Aquesta excursió ens va agradar molt us la recomanem per el curs que bé.
Marc Rodriguez
dimarts, 3 de juny del 2008
L'equip de futbol del Banús
L’equip de futbol del Banús
Hola, sóc la Sandra Pérez i jugo a l’equip del Banús.
El nostre equip ha quedat el segons en la lliga.
Tots els esforços que hem fet entrenant i jugant a futbol han valgut la pena.
Algunes vegades hem perdut però hem continuat jugant.
Nosaltres juguem el divendres i el dissabte. Als entrenaments primer entrenem amb la pilota i desprès juguem un partit entre nosaltres. Als partits de debò entrenem quinze minuts i desprès juguem el partit contra els contrincants. Per cert, sóc la única noia que juga a l’equip. Als partits no és gens fàcil guanyar sabeu? Cada any ens fem una foto per posar-la al diari del col·legi. Ah! se’m oblidava us faig saber que tots els de l’equip
anem a la illa fantasia . Es molt divertit , us podeu apuntar l’any que ve .
Moltes salutacions.
Sandra
Hola, sóc la Sandra Pérez i jugo a l’equip del Banús.
El nostre equip ha quedat el segons en la lliga.
Tots els esforços que hem fet entrenant i jugant a futbol han valgut la pena.
Algunes vegades hem perdut però hem continuat jugant.
Nosaltres juguem el divendres i el dissabte. Als entrenaments primer entrenem amb la pilota i desprès juguem un partit entre nosaltres. Als partits de debò entrenem quinze minuts i desprès juguem el partit contra els contrincants. Per cert, sóc la única noia que juga a l’equip. Als partits no és gens fàcil guanyar sabeu? Cada any ens fem una foto per posar-la al diari del col·legi. Ah! se’m oblidava us faig saber que tots els de l’equip
anem a la illa fantasia . Es molt divertit , us podeu apuntar l’any que ve .
Moltes salutacions.
Sandra
L'equip de futbol del Banús
Hola, sóc la Sandra Pérez i jugo a l’equip del Banús.
El nostre equip ha quedat el segons en la lliga.
Tots els esforços que hem fet entrenant i jugant a futbol han valgut la pena.
Algunes vegades hem perdut però hem continuat jugant.
Nosaltres juguem el divendres i el dissabte. Als entrenaments primer entrenem amb la pilota i desprès juguem un partit entre nosaltres. Als partits de debò entrenem quinze minuts i desprès juguem el partit contra els contrincants. Per cert, sóc la única noia que juga a l’equip. Als partits no és gens fàcil guanyar sabeu? Cada any ens fem una foto per posar-la al diari del col·legi. Ah! se’m oblidava us faig saber que tots els de l’equip
anem a la illa fantasia . Es molt divertit , us podeu apuntar l’any que ve .
Moltes salutacions.
Sandra
El nostre equip ha quedat el segons en la lliga.
Tots els esforços que hem fet entrenant i jugant a futbol han valgut la pena.
Algunes vegades hem perdut però hem continuat jugant.
Nosaltres juguem el divendres i el dissabte. Als entrenaments primer entrenem amb la pilota i desprès juguem un partit entre nosaltres. Als partits de debò entrenem quinze minuts i desprès juguem el partit contra els contrincants. Per cert, sóc la única noia que juga a l’equip. Als partits no és gens fàcil guanyar sabeu? Cada any ens fem una foto per posar-la al diari del col·legi. Ah! se’m oblidava us faig saber que tots els de l’equip
anem a la illa fantasia . Es molt divertit , us podeu apuntar l’any que ve .
Moltes salutacions.
Sandra
Un conte d'àngels i dimonis
Obra de sisè
( Un conte d`àngels i dimonis)
L`altre dia els nostres companys de sisè van fer una obra de teatre titulada Un conte d’àngels i dimonis. Tracta d’una guerra entre dimonis i àngels. Hi sortia una dama dimoni, que era la meva germana Elionor, el dimoni gros , que era el David, el dimoni
Sergent, que era el Yago i els soldats. Resulta que segons els dimonis aquella colla d’àngels inútils havien segrestat la filla de la dama dimoni i del dimoni gros. Els àngels pensaven que aquella colla de dimonis inútils havien segrestat la seva filla.
Un dia els dimonis i els àngels van fer una guerra però els dimonis anaven molt més armats i van guanyar. Els hi van trencar els braços, van donar cops als caps fins que van estar satisfets. Un dia van veure els àngels al bosc i la dama dimoni va preguntar:
-On es la meva filla? On es la meva filla? On es la meva filla?. I els àngels van dir :
-I la nostra? - Nosaltres no tenim la vostra filla ! van dir els dimonis.
-I nosaltres tampoc la vostra! Van dir els àngels. Llavors on són les nostres filles!
El dimoni gros volia fer guerra amb els àngels però la dama dimoni i la dama àngel
no van perdre el temps en aquella guerra i se’n van anar a buscar les seves filles.
I esque resulta que les dues filles s’havien amagat a posta perquè ja estaven tipes de tenir que aguantar sempre aquella tonteria de la guerra.
Estrella
( Un conte d`àngels i dimonis)
L`altre dia els nostres companys de sisè van fer una obra de teatre titulada Un conte d’àngels i dimonis. Tracta d’una guerra entre dimonis i àngels. Hi sortia una dama dimoni, que era la meva germana Elionor, el dimoni gros , que era el David, el dimoni
Sergent, que era el Yago i els soldats. Resulta que segons els dimonis aquella colla d’àngels inútils havien segrestat la filla de la dama dimoni i del dimoni gros. Els àngels pensaven que aquella colla de dimonis inútils havien segrestat la seva filla.
Un dia els dimonis i els àngels van fer una guerra però els dimonis anaven molt més armats i van guanyar. Els hi van trencar els braços, van donar cops als caps fins que van estar satisfets. Un dia van veure els àngels al bosc i la dama dimoni va preguntar:
-On es la meva filla? On es la meva filla? On es la meva filla?. I els àngels van dir :
-I la nostra? - Nosaltres no tenim la vostra filla ! van dir els dimonis.
-I nosaltres tampoc la vostra! Van dir els àngels. Llavors on són les nostres filles!
El dimoni gros volia fer guerra amb els àngels però la dama dimoni i la dama àngel
no van perdre el temps en aquella guerra i se’n van anar a buscar les seves filles.
I esque resulta que les dues filles s’havien amagat a posta perquè ja estaven tipes de tenir que aguantar sempre aquella tonteria de la guerra.
Estrella
Subscriure's a:
Missatges (Atom)