dijous, 30 d’octubre del 2008
Els instruments de l'orquestra
Tafanejant per internet he trobat aquesta pàgina on podreu escoltar i jugar amb els instruments de l'orquestra. Clica sobre el dibuix per començar a jugar.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
dijous, 16 d’octubre del 2008
El violí
Recordes quines són les parts d'un violí?
Tens memòria? Clica damunt del dibuix per esbrinar-ho...
Tens memòria? Clica damunt del dibuix per esbrinar-ho...
Minuetto, de Luigi Boccherini
Per saber una mica més us proposo entrar a la pàgina de "El poder de la palabra" on apareix una breu bibliografia de Luigi Boccherini i on es poden escoltar tres obres seves, entre les quals hi ha la que hem escoltat a classe: Quintet per a corda opus 13 núm. 5 (Minuet).
Recordeu quin era l'instrument solista?
Quin és l'instrument que va estudiar i tocava Boccherini?
On i quan va néixer?
On i quan va morir?
Responeu amb missatges.
dissabte, 11 d’octubre del 2008
El meu aniversari
El pasat dia 28 d'Agost va ser el meu aniversari. Vaig fer 10 anys. A casa del meu pare em van fer una festa. La taula que hi havia al menjador la van adornar i decorar dels meus dibuixos preferits (ONE PICE) que va de pirates. L'habitació la van omplir de globus i altres llocs de la casa la van omplir de globus i de fotos. Després em van donar un sobre, on hi havia pistes per trobar els regals que els havien amagat per la casa. Al final em van regalar una PSP i dos jocs per ella. Aquí teniu una foto d'aquell dia.
Aquí sortim el meu cosí Lucas, el meu germà Albert i jo.
Us ha agradat?
divendres, 10 d’octubre del 2008
Les fades
Les fades són éssers que tenen unes ales molt petites perquè elles també són molt petites. Les fades surten a moltes pel·lícules com per exemple la del Peter Pan. Per a mi les fades són molt maques.
El fènix
Els fènix són éssers fantàstics. La llegenda diu que és un ocell maleït i que ha nascut del foc.
Es troben a dalt de les muntanyes i treuen foc per la boca, com els dracs.
És roig i ataronjat i la cua la té verda groguenca.
Té el cap gran i pelut, el bec és gros i groc, el coll el té ample i curt.
El cos gros i pelut amb dues ales enormes que li surten de cada extrem.
La cua la té plena de plomes molt grans.
El fènix és un esser fantàstic dolent i a mi m'agrada molt.
Es troben a dalt de les muntanyes i treuen foc per la boca, com els dracs.
És roig i ataronjat i la cua la té verda groguenca.
Té el cap gran i pelut, el bec és gros i groc, el coll el té ample i curt.
El cos gros i pelut amb dues ales enormes que li surten de cada extrem.
La cua la té plena de plomes molt grans.
El fènix és un esser fantàstic dolent i a mi m'agrada molt.
dijous, 9 d’octubre del 2008
Romeo i Julieta
Romeo i Julieta es una serie que jo veo i trata de una familia que está peleada con la otra familia i claro siempre ai algúna cosa quqe dos de los i gos que són Romeo i Julieta.però al final les families es reconcilien per que ni el un ni el altre tenien raó
xaó mmmmmmmmmuuuuaaa
dimecres, 8 d’octubre del 2008
El curs de cinque
Hola sóc de cinquè, ja estic al cicle superior. De moment és molt fàcil però tinc masses deures.
La mestra és molt riallera i simpàtica i no para de mirar-me. A classe m'assec molt malament, penso que sóc tonta. Bé, un petó,
Thaïs
Ciao!
La mestra és molt riallera i simpàtica i no para de mirar-me. A classe m'assec molt malament, penso que sóc tonta. Bé, un petó,
Thaïs
Ciao!
dimarts, 7 d’octubre del 2008
UNICORNS
Els unicorns són éssers fantàstics que amb el seu poder poden fer màgia. Alguns unicorns tenen ales i també n'hi ha d'altres que no en tenen. Els unicorns petits són de color marró i la seva vareta màgica que tenen damunt del cap és més petitona que la dels altres més grans. L’unicorn és un animal i ésser fantàstic, però no un ésser fantàstic dolent sinó que és un ésser fantàstic bo perquè fa complir desitjos amb la seva màgia. També hi ha unicorns de boscos i de cel. La majoria són de color blanc però també n'hi ha de color marró. El meu ésser fantàstic preferit és l’unicorn.
La campaneta
La campaneta és una protagonista de Peter Pan. És bastant gelosa perquè el Peter Pan des de que està amb la se va amiga Wendy no li fa cap cas a ella i doncs se sent arraconada.
Ella està així perquè ja no juga amb ella, per exemple: a jocs de taula, a volar i més coses però bé, ella sap que dins del cor del Peter Pan encara està esperant a que li digui alguna cosa.
F I N
Unicornios
UNICORNIOS
Los unicornios son unos de los seres fantásticos más conocidos y que aparecen con más frecuencia en historias, leyendas, cuentos... Las primeras referencias a ellos son del siglo V a. C., del historiador griego Ctesias, que hablaba de él como de un animal real que había sido visto en la India. Se les describe como animales con cuerpo de caballo con un único cuerno en la frente, que le da un aire majestuoso y mítico. Probablemente las menciones que hay de ellos presumiendo de "científicas" en realidad se refirieran a distintas especies de rinocerontes que contaban con un solo cuerno. Algunas de ellas hoy están extinguidas.
Se cuenta que son seres solitarios, que viven apartados y a los que el resto de los animales respeta. Se dice también que no se dejan ver más que por los puros de corazón, y que entre ellos, solo los más puros, los hechos de bondad y ternura, solo esos pueden tocarlos.
Las leyendas cuentan también que los Unicornios, tan hermosos, tan sabios, tan majestuosos, tenían un punto débil (o no tanto, tal vez...) Siendo amantes de la belleza, a veces se dejaban llevar y cambiaban su libertad por el cariño y los cuidados de alguna dama hermosa, convirtiéndose casi en un animal doméstico que acudía a visitarla a la misma hora a su jardín. Por eso son frecuentes las imágenes que les retratan cerca de doncellas, dejándose cuidar por ellas.
El cuerno del Unicornio ha venido siendo a lo largo de la historia un objeto al que se le creía dotado de grandes poderes, desde purificar las aguas y hacerlas potables, hasta la curación de cualquier herida y el alargamiento de la vida, si se usaba una vez reducido a polvo. Se cuenta que si el cuerno se desprendía del animal, este moría sin remedio. Esto ha llevado a algunos a explicar que si hoy no encontramos unicornios es porque fueron capturados, usando doncellas puras como señuelos, para así poder quitarles el cuerno y usar sus poderes, sin importar que el animal muriera por ello.. También se dice que un unicornio que vea su voluntad reducida, no tardará mucho en morir, y es de suponer que en el caso de haber existido alguna vez animales semejantes, rodeados de tal aura de esplendor, no habrían sido pocos los reyes que hubieran querido tener uno para ellos, tal vez sin saber que encerrarle era condenarle a muerte.
En cualquier caso, los Unicornios son un símbolo. Representan fuerza, libertad, imaginación, sueños, ilusiones... Aunque pasado el Romanticismo pocos historiadores se refirieran a ellos más que para desmentir supuestas apariciones, los unicornios de alguna manera están presentes, porque lo que simbolizan sigue existiendo. Las ilusiones, el deseo de libertad, la fuerza de la naturaleza, las ganas de soñar...
Los unicornios son unos de los seres fantásticos más conocidos y que aparecen con más frecuencia en historias, leyendas, cuentos... Las primeras referencias a ellos son del siglo V a. C., del historiador griego Ctesias, que hablaba de él como de un animal real que había sido visto en la India. Se les describe como animales con cuerpo de caballo con un único cuerno en la frente, que le da un aire majestuoso y mítico. Probablemente las menciones que hay de ellos presumiendo de "científicas" en realidad se refirieran a distintas especies de rinocerontes que contaban con un solo cuerno. Algunas de ellas hoy están extinguidas.
Se cuenta que son seres solitarios, que viven apartados y a los que el resto de los animales respeta. Se dice también que no se dejan ver más que por los puros de corazón, y que entre ellos, solo los más puros, los hechos de bondad y ternura, solo esos pueden tocarlos.
Las leyendas cuentan también que los Unicornios, tan hermosos, tan sabios, tan majestuosos, tenían un punto débil (o no tanto, tal vez...) Siendo amantes de la belleza, a veces se dejaban llevar y cambiaban su libertad por el cariño y los cuidados de alguna dama hermosa, convirtiéndose casi en un animal doméstico que acudía a visitarla a la misma hora a su jardín. Por eso son frecuentes las imágenes que les retratan cerca de doncellas, dejándose cuidar por ellas.
El cuerno del Unicornio ha venido siendo a lo largo de la historia un objeto al que se le creía dotado de grandes poderes, desde purificar las aguas y hacerlas potables, hasta la curación de cualquier herida y el alargamiento de la vida, si se usaba una vez reducido a polvo. Se cuenta que si el cuerno se desprendía del animal, este moría sin remedio. Esto ha llevado a algunos a explicar que si hoy no encontramos unicornios es porque fueron capturados, usando doncellas puras como señuelos, para así poder quitarles el cuerno y usar sus poderes, sin importar que el animal muriera por ello.. También se dice que un unicornio que vea su voluntad reducida, no tardará mucho en morir, y es de suponer que en el caso de haber existido alguna vez animales semejantes, rodeados de tal aura de esplendor, no habrían sido pocos los reyes que hubieran querido tener uno para ellos, tal vez sin saber que encerrarle era condenarle a muerte.
En cualquier caso, los Unicornios son un símbolo. Representan fuerza, libertad, imaginación, sueños, ilusiones... Aunque pasado el Romanticismo pocos historiadores se refirieran a ellos más que para desmentir supuestas apariciones, los unicornios de alguna manera están presentes, porque lo que simbolizan sigue existiendo. Las ilusiones, el deseo de libertad, la fuerza de la naturaleza, las ganas de soñar...
Les fades sirenes
Les sirenes viuen al fons dels oceans en palaus molt bonics.
Tenen el cabell llarg i porten un collaret de petxines.
Les sirenes, també anomenades fades de l'aigua, estan acusades d'embruixar als mariners.
El poder de les sirenes és molt important: quan veuen un vaixell, es posen a cantar i la tripulació cau sota el seu encanteri.
Tenen el cabell llarg i porten un collaret de petxines.
Les sirenes, també anomenades fades de l'aigua, estan acusades d'embruixar als mariners.
El poder de les sirenes és molt important: quan veuen un vaixell, es posen a cantar i la tripulació cau sota el seu encanteri.
Els Carnosaures
Els Carnosaures eren un grup artificial que incloïa els dinosaures carnívors més grans. Canvien d'altura des dels sis metres als quinze metres de llarg, arribaven a pesar al voltant de sis tonelades i mitja.
Els Carnosaures van viure des del principi del Juràssic fins al Creàtic, fa entre dos cents i seixanta-sis milions d'anys, i s'han trobat fòssils seus per tot el món.Els Carnosaures típics, com el Tyranosaure i l'Allosaure, tenien grans caps, colls curts i musculosos, poderoses extremitats posteriors, i cues rígides i pesades per mantenir l'equilibri. Probablement caçaven herbívors, consumidors de plantes, i eren els més formidables de tots els dinosaures predadors; amb les seves mandíbules es podrien haver menjat un home!
Tenien les dents serrades que arribaven a mesurar fins a divuit centímetres. Alguns posseïen trets inusuals, per exemple, l'Espinosaure, era un dels majors Carnosaures.
Els Carnosaures van viure des del principi del Juràssic fins al Creàtic, fa entre dos cents i seixanta-sis milions d'anys, i s'han trobat fòssils seus per tot el món.Els Carnosaures típics, com el Tyranosaure i l'Allosaure, tenien grans caps, colls curts i musculosos, poderoses extremitats posteriors, i cues rígides i pesades per mantenir l'equilibri. Probablement caçaven herbívors, consumidors de plantes, i eren els més formidables de tots els dinosaures predadors; amb les seves mandíbules es podrien haver menjat un home!
Tenien les dents serrades que arribaven a mesurar fins a divuit centímetres. Alguns posseïen trets inusuals, per exemple, l'Espinosaure, era un dels majors Carnosaures.
bruixotes
Els dissabtes les bruixotes surten a mitja nit amb lluna plena , després de torrar-se en les cendres de la llar . Parteixen volant en escombres o transformades en cárabos , rumb a Cernégula , poble de Burgoson on celebren les seves reunions . Brujelies al voltant d'un arç , per a , després de les ballaruges , capbusar-se en un toll d'aigua gelada .Unes altres , més corret , desperten a Sevilla , al peu de la Torre de l'Or. Al costat d'una bolera d'or subterrània .
dilluns, 6 d’octubre del 2008
centauros
En la mitología griega, los '''centauros''' 
son una raza de seres con el torso y la cabeza de humano y el cuerpo de caballo. Las versiones femeninas reciben el nombre de '''centáurides'''. Vivían en las montañas de Tesalia y eran hijos de Ixión y Néfele, la nube de lluvia .Alternativamente, se les consideraba hijos de Kentauros (el hijo de Ixión y Néfele) y algunas yeguas o de Apolo y Hebe . A veces se cuenta que Ixión planeaba mantener relaciones sexuales con Hera pero Zeus, su esposo, lo evitó moldeando una nube con la forma de Hera. Puesto que Ixión es normalmente considerado el ancestro de los centauros, puede hacerse referencia a ellos poéticamente como '''Ixiónidas'''.
Los centauros son muy conocidos por la lucha que mantuvieron con los lápitas, provocada por su intento de raptar a Hipodamía el día de su boda con Pirítoo, rey de los lapitas y también hijo de Ixión. La riña entre estos primos es una metáfora del conflicto entre los bajos instintos y el comportamiento civilizado en la humanidad. Teseo, un héroe y fundador de ciudades que estaba presente, inclinó la balanza del lado del orden correcto de las cosas, y ayudó a Pirítoo. Los centauros huyeron.
El personaje general de los centauros es el de seres salvajes, sin leyes ni hospitalidad, esclavos de las pasiones animales. Dos excepciones a esta reglas son Folo y Quirón, que expresaban su «buena» naturaleza, siendo centauros sabios y amables. Muchas leyendas sobre los centauros sostienen que son criaturas muy inconstantes, que miran con frecuencia al cielo para determinar sus destinos. Son grandes astrólogos y muy aficionados a la adivinación. El antropólogo de salón y escritor Robert Gravet especuló con que los centauros de la mitología griega fueran una reminiscencia de una secta prehelénica que considerase al caballo un tótem.
son una raza de seres con el torso y la cabeza de humano y el cuerpo de caballo. Las versiones femeninas reciben el nombre de '''centáurides'''. Vivían en las montañas de Tesalia y eran hijos de Ixión y Néfele, la nube de lluvia .Alternativamente, se les consideraba hijos de Kentauros (el hijo de Ixión y Néfele) y algunas yeguas o de Apolo y Hebe . A veces se cuenta que Ixión planeaba mantener relaciones sexuales con Hera pero Zeus, su esposo, lo evitó moldeando una nube con la forma de Hera. Puesto que Ixión es normalmente considerado el ancestro de los centauros, puede hacerse referencia a ellos poéticamente como '''Ixiónidas'''.Los centauros son muy conocidos por la lucha que mantuvieron con los lápitas, provocada por su intento de raptar a Hipodamía el día de su boda con Pirítoo, rey de los lapitas y también hijo de Ixión. La riña entre estos primos es una metáfora del conflicto entre los bajos instintos y el comportamiento civilizado en la humanidad. Teseo, un héroe y fundador de ciudades que estaba presente, inclinó la balanza del lado del orden correcto de las cosas, y ayudó a Pirítoo. Los centauros huyeron.
El personaje general de los centauros es el de seres salvajes, sin leyes ni hospitalidad, esclavos de las pasiones animales. Dos excepciones a esta reglas son Folo y Quirón, que expresaban su «buena» naturaleza, siendo centauros sabios y amables. Muchas leyendas sobre los centauros sostienen que son criaturas muy inconstantes, que miran con frecuencia al cielo para determinar sus destinos. Son grandes astrólogos y muy aficionados a la adivinación. El antropólogo de salón y escritor Robert Gravet especuló con que los centauros de la mitología griega fueran una reminiscencia de una secta prehelénica que considerase al caballo un tótem.
Thaïs
Hola em dic Thais i, i aquesta és la meva cosina Gisela. La meva cosina i jo tenim molt bona relació i ens estimem moltíssim.
Sempre estem juntes però és clar sempre hi ha alguna baralla entre mig que ens fa ser enemigues però en el fons del nostre cor sentim que ens estimem molt.
Un petó de la meva cosina Gisela i jo Thaïs
Presentacio
Hola em dic Sara Arjona Puertollano.
Tinc 10 anys.
Sóc una mica alta, tinc els ulls blaus, sóc rossa.
El meu color preferit es el blau i no m'agrada el rosa.
M'agrada jugar a basquet, a futbol, també m'agrada la pizza, els paninis de barbacoa i no m'agrada el pebrot, també m'agrada tocar la guitarra però no se tocar-la.
M'agrada veure Pokémon i el meu Pokémon preferit es el Pikachu.
La meva millor amiga és la Neida Fernández Álvarez.
Tinc 10 anys.
Sóc una mica alta, tinc els ulls blaus, sóc rossa.
El meu color preferit es el blau i no m'agrada el rosa.
M'agrada jugar a basquet, a futbol, també m'agrada la pizza, els paninis de barbacoa i no m'agrada el pebrot, també m'agrada tocar la guitarra però no se tocar-la.
M'agrada veure Pokémon i el meu Pokémon preferit es el Pikachu.
La meva millor amiga és la Neida Fernández Álvarez.
El troll
El troll és un ésser fantàstic.
Té la cara lletja i rodona, no té urelles, els ulls el té petits.
Les cames les té grosses iguals que els braços i la panxa.
Els peus els té rodons i grans.
Ell no porta roba només porta faldilla.
A mi no m'agraden els trolls perquè són molt lletjos i a de més només porten faldilles.
Té la cara lletja i rodona, no té urelles, els ulls el té petits.
Les cames les té grosses iguals que els braços i la panxa.
Els peus els té rodons i grans.
Ell no porta roba només porta faldilla.
A mi no m'agraden els trolls perquè són molt lletjos i a de més només porten faldilles.
El Drac Trac
El drac és un ésser fantàstic molt conegut a tot el món. Hi ha el drac Xinès, el drac anglès i molts altres tipus de drac.
Aquest drac encara és petit i quan sigui gran serà una bèstia ferotgíssima i perillosa.
El Xinès té el cap de cavall, cinc urpes en cada pota, ales membranoses i cua de serp. El musell i el cap el té ple de diverses banyes i estan coberts per barba i bigotis. Té una mirada diabòlica.
A la primavera i a l'estiu viu a l'aire, i a la tardor i a l'hivern s'amaga al fons del mar.
A la primavera i a l'estiu viu a l'aire, i a la tardor i a l'hivern s'amaga al fons del mar.
El drac Angles no esgup foc per la boca si no veri.
dijous, 2 d’octubre del 2008
El Troll
El Troll és un ésser fantàstic, és molt lleig.Té les orelles grosses i punxagudes.
Casi sempre ( lo mes normal dels trolls ) és que portin una roba molt bruta i estripada.
La majoria dels Trolls són verds , calbs i algúns fan espantar a la gent.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Els Trolls
El Troll és un tipus de monstre molt fastigós i dolent. És un ésser fantàstic com ara un follet, una fada, una nimfa.... etc.
Jo descriuré un troll que vaig veure ahir en una pàgina d'internet.
Normalment, un troll no porta peces de roba molt corrents, sol portar un troç de tela bruta a la cintura.
Els trolls no són gens nets, i normalment son verdosos.
Si voleu veure alguna pel·lícula de trolls o que surti un troll, us recomano que veieu ''Harry Poter'' i la cambra secreta.
Adéu!
Éssers fantàstics
Podeu consultar qui són i com són alguns éssers fantàstics a la pàgina:
http://www.xtec.es/~averges3/tercer/follets.htm
Sort!
http://www.xtec.es/~averges3/tercer/follets.htm
Sort!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)