L'ocell roc és l'au més gran que ha existit mai i un altre ésser terrible dels que poblen l'aire. Com tots els ocells de presa que habiten la Terra s'alimenten d'animals, d'avegades de les seves restes o carronya. Viuen a les altes muntanyes d'algunes illes de l'oceá Índic, però sovint fan incursions als continents a la recerca d'aliment. El seu estat natural és estar sempre furiosos, i ataquen qualsevol animal vivent, per més gran que sigui, per menjar-se'l. La mida d'un roc és tan enorme que gairebé és impossible d'imaginar. Diuen que alimenta els seus pollets amb elefants. La seva tècnica per caçar-ne es brutal. Se'ls emporta volant per l'aire, agafats per les seves fortes urpes, i tot seguit els deixa caure des d'una gran altura s'estavellin contra el terra. Esmicola aquests grans animals, esqueixant-los amb el seu bec afilat i ganxut, i llavors porta la carn als seus pollets. Una de les aventures del mariner Simbad narra la seva trobada amb un roc. Simbad, que va embarcar cap a les Índies per comerciar, va desembarcar durant el trajecte en una illa amb la tripulació per descansar. Es va quedar adormit i, en despertar-se, no va veure ningú. Havien marxat sense ell.
Va decidir caminar... i es va trobar una bola blanca, gran com una cúpula, i s'hi va acostar. De sobte, el sol es va ennuvolar i un ocell enorme es va precipitar damunt seu. La bola-cúpula era un ou de roc!
Amb el seu turbant, Simbad es va lligar a la porta del roc, que aviat va alçar el vol. El roc va aterrar en una vll profunda, i Simbad es va deslligar i vaq córrer a amagar-se. Des d'allà va veure que la vall era plena de serps i de diamants. Va pensar de pressa i va decidir matar-ne una i carregar en una bossa tots els diamants que pogués. Es va lligar a la ser i va esperar una estona que tornés en roc, el qual va volar amb la serp i Simbad per damunt de l'oceà.
Simbad va albirar un vaixell, es va llençar a l'aigua i el van recollir. Així es va salvar el mariner Simbad i va tornar ric al seu país.
Segur que estas aixi
