dilluns, 6 d’octubre del 2008

centauros






En la mitología griega, los '''centauros''' son una raza de seres con el torso y la cabeza de humano y el cuerpo de caballo. Las versiones femeninas reciben el nombre de '''centáurides'''. Vivían en las montañas de Tesalia y eran hijos de Ixión y Néfele, la nube de lluvia .Alternativamente, se les consideraba hijos de Kentauros (el hijo de Ixión y Néfele) y algunas yeguas o de Apolo y Hebe . A veces se cuenta que Ixión planeaba mantener relaciones sexuales con Hera pero Zeus, su esposo, lo evitó moldeando una nube con la forma de Hera. Puesto que Ixión es normalmente considerado el ancestro de los centauros, puede hacerse referencia a ellos poéticamente como '''Ixiónidas'''.
Los centauros son muy conocidos por la lucha que mantuvieron con los lápitas, provocada por su intento de raptar a Hipodamía el día de su boda con Pirítoo, rey de los lapitas y también hijo de Ixión. La riña entre estos primos es una metáfora del conflicto entre los bajos instintos y el comportamiento civilizado en la humanidad. Teseo, un héroe y fundador de ciudades que estaba presente, inclinó la balanza del lado del orden correcto de las cosas, y ayudó a Pirítoo. Los centauros huyeron.
El personaje general de los centauros es el de seres salvajes, sin leyes ni hospitalidad, esclavos de las pasiones animales. Dos excepciones a esta reglas son Folo y Quirón, que expresaban su «buena» naturaleza, siendo centauros sabios y amables. Muchas leyendas sobre los centauros sostienen que son criaturas muy inconstantes, que miran con frecuencia al cielo para determinar sus destinos. Son grandes astrólogos y muy aficionados a la adivinación. El antropólogo de salón y escritor Robert Gravet especuló con que los centauros de la mitología griega fueran una reminiscencia de una secta prehelénica que considerase al caballo un tótem.

Thaïs


Hola em dic Thais i, i aquesta és la meva cosina Gisela. La meva cosina i jo tenim molt bona relació i ens estimem moltíssim.
Sempre estem juntes però és clar sempre hi ha alguna baralla entre mig que ens fa ser enemigues però en el fons del nostre cor sentim que ens estimem molt.
Un petó de la meva cosina Gisela i jo Thaïs

Presentacio

Hola em dic Sara Arjona Puertollano.
Tinc 10 anys.
Sóc una mica alta, tinc els ulls blaus, sóc rossa.
El meu color preferit es el blau i no m'agrada el rosa.
M'agrada jugar a basquet, a futbol, també m'agrada la pizza, els paninis de barbacoa i no m'agrada el pebrot, també m'agrada tocar la guitarra però no se tocar-la.
M'agrada veure Pokémon i el meu Pokémon preferit es el Pikachu.
La meva millor amiga és la Neida Fernández Álvarez.

Princeses disney







Quina d'aquestes princeses Disney és la ventafocs?



El troll

El troll és un ésser fantàstic.
Té la cara lletja i rodona, no té urelles, els ulls el té petits.
Les cames les té grosses iguals que els braços i la panxa.
Els peus els té rodons i grans.
Ell no porta roba només porta faldilla.
A mi no m'agraden els trolls perquè són molt lletjos i a de més només porten faldilles.

El Drac Trac


El drac és un ésser fantàstic molt conegut a tot el món. Hi ha el drac Xinès, el drac anglès i molts altres tipus de drac.
Aquest drac encara és petit i quan sigui gran serà una bèstia ferotgíssima i perillosa.
El Xinès té el cap de cavall, cinc urpes en cada pota, ales membranoses i cua de serp. El musell i el cap el té ple de diverses banyes i estan coberts per barba i bigotis. Té una mirada diabòlica.
A la primavera i a l'estiu viu a l'aire, i a la tardor i a l'hivern s'amaga al fons del mar.
El drac Angles no esgup foc per la boca si no veri.

zombis


Els zombis són dolents.

dijous, 2 d’octubre del 2008

El Troll

El Troll és un ésser fantàstic, és molt lleig.

Té les orelles grosses i punxagudes.

Casi sempre ( lo mes normal dels trolls ) és que portin una roba molt bruta i estripada.
La majoria dels Trolls són verds , calbs i algúns fan espantar a la gent.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Els Trolls


El Troll és un tipus de monstre molt fastigós i dolent. És un ésser fantàstic com ara un follet, una fada, una nimfa.... etc.

Jo descriuré un troll que vaig veure ahir en una pàgina d'internet.

Normalment, un troll no porta peces de roba molt corrents, sol portar un troç de tela bruta a la cintura.

Els trolls no són gens nets, i normalment son verdosos.

Si voleu veure alguna pel·lícula de trolls o que surti un troll, us recomano que veieu ''Harry Poter'' i la cambra secreta.

Adéu!

Éssers fantàstics

Podeu consultar qui són i com són alguns éssers fantàstics a la pàgina:
http://www.xtec.es/~averges3/tercer/follets.htm

Sort!

dimarts, 23 de setembre del 2008

Descripció

Hola, em dic Carla i sóc de 5è.

Sóc més o menys alta i porto unes ulleres de color blau.

El meu color preferit és el blau, però també m’agrada molt el verd.

L’animal que m’agrada més és el cavall.

Sabeu quin és el meu desig? Tenir un poni i muntar cada dia per fer un passeig.

També m’agrada molt ballar.

Faig classes de dansa i al pati m’invento balls amb les meves amigues.

Em considero una persona amable i simpàtica però no se el que pensaran els altres de mi.

Tinc una germana que es diu Melania i té 15 anys.

A, i per cert jo tinc 10 anys.

divendres, 12 de setembre del 2008

Què contents que estem de veure-us!!!!

L'equip de mestres de l'escola pública Banús.

dimecres, 11 de juny del 2008

Cantània a l'Auditori de Barcelona

Cantània a l’auditori de Barcelona


El dilluns 9 de juny vam anar a cantar una obra que es diu EL MOTÍ dirigida per Elisenda Carrasco .
Vam cantar vint-i-una escoles juntes uns vuit-cents nens aproximadament , hi havia tres grups per cantar a , b i c també estaven els músics i el nostre capità pirata .
Tots anàvem vestits de negre amb un pegat a l’ull i un mocador al cap .Vam cantar set cançons :la primera els pirates , la segona corsaris pirates , la tercera som els amos, la quarta cal busca, la cinquena la cançó de desarmar, la sisena sobre quatre fustes i
l’última l’himne dels pirates “no hi ha res com saber navegar “.
Ah! se m’oblidava la nostra escola cantava en el grup a amb unes quantes escoles més. Primer vam fer un assaig amb la directora amb tots els nens i nenes que hi participàvem.
Jo portava la bandera dels pirates amb una B de Banús i una calavera pintada.
Vam cantar a l’Auditori de Barcelona, un lloc molt important i gran on es sentien molt bé les nostres veus. Va quedar molt bonic i els nostres pares van poder gaudir d aquest concert tan especial per nosaltres.


Melania Baena

dimarts, 10 de juny del 2008

Cantata a l'auditori de Barcelona

Ahir, dia 9 de Juny, vam avenir a l’escola a les 8:30 del matí per fer la cantata.Anàvem vestits amb uns pantalons i una samarreta de color negre, unes bambes fosques, un pegat a l’ull i un mocador al cap de qualsevol color menys negre i blanc.Allí ens van dir que ens posarien focus de colors.També ens van dir que ens projectarien imatges.Els nens i nenes que volguessin es podien pintar amb el color vermell els colorets i amb el negre el bigoti o la barba.Abans de fer la cantata pel públic vam assajar la cançó amb la nostra directora que es diu Elisenda.Gracies a ella vam fer la cantata molt bé i quan vam acabar la cantata ens van aplaudir molt.Ens ho vam passar molt bé i ens va agradar molt.

Les Coves de Collbató

Les coves de Collbató


Els nens i nenes de quart i de tercer de l’escola Banùs vam fer una excurció a les coves de Collbató.Quan vam arribar l’autocar ens va deixar en una mena de parc on hi havia taules per esmorzar i dinar.Tots vam seure i vam esmorzar tranquilament.Després ens vam dirigir cap a les coves. Vam pujar per una carretera en zigui-zaga i després vam pujar cinc minuts d’escales i perfi vam arribar a les coves.
Vam esperar uns quants minuts i vam entrar.El primer que vam fer va ser veure un vídeo i quan vam acabar de veure’l vam començar la visita.
Els de tercer van entrar primer i després vam entrar nosaltres.
Ens van dir que allà es refugiaven els homes primitius perquè tenien aigua i quan feia fred els servia de casa. Quan hi havia guerra també si amagaven la gent . Durant molt de temps va ser també l’amagatall de bandolers.Ens van explicar que abans tota la muntanya de Montserrat estava coberta d’aigua i amb el pas del temps l’aigua i el vent van anar formant les muntanyes.
La cova te 500 m d’anada i com que no te sortida vam fer un altre cop els 500m o sigui que en total vam recórrer un km..
Quan ens vam endinsar a la cova, tot seguit vam tenir que baixar per unes escales que tenien força pendent fins trobar algunes estalactites i estalagmites que s’han format amb milers d’anys i van formar columnes molt espectaculars i també les roques de la cova han agafat formes estranyes i de vegades ens recorden a animals per exemple vaques, elefants ,ossos, girafes etc. També vam veure formes que semblaven la Sagrada família , la torre de Pisa ,un bosc de fades, etc.
Com a cosa curiosa hi havia una forma d’ou ferrat que ens va dir la nostra guia que el podíem tocar i demanar un desig que segur que se’ns compliria. Així ho vam fer tots, esperem que sigui veritat i a tots se’ns compleixi el nostre desig.
Aquesta excursió ens va agradar molt us la recomanem per el curs que bé.

Marc Rodriguez

dimarts, 3 de juny del 2008

L'equip de futbol del Banús

L’equip de futbol del Banús

Hola, sóc la Sandra Pérez i jugo a l’equip del Banús.
El nostre equip ha quedat el segons en la lliga.
Tots els esforços que hem fet entrenant i jugant a futbol han valgut la pena.
Algunes vegades hem perdut però hem continuat jugant.
Nosaltres juguem el divendres i el dissabte. Als entrenaments primer entrenem amb la pilota i desprès juguem un partit entre nosaltres. Als partits de debò entrenem quinze minuts i desprès juguem el partit contra els contrincants. Per cert, sóc la única noia que juga a l’equip. Als partits no és gens fàcil guanyar sabeu? Cada any ens fem una foto per posar-la al diari del col·legi. Ah! se’m oblidava us faig saber que tots els de l’equip
anem a la illa fantasia . Es molt divertit , us podeu apuntar l’any que ve .


Moltes salutacions.


Sandra

L'equip de futbol del Banús

Hola, sóc la Sandra Pérez i jugo a l’equip del Banús.
El nostre equip ha quedat el segons en la lliga.
Tots els esforços que hem fet entrenant i jugant a futbol han valgut la pena.
Algunes vegades hem perdut però hem continuat jugant.
Nosaltres juguem el divendres i el dissabte. Als entrenaments primer entrenem amb la pilota i desprès juguem un partit entre nosaltres. Als partits de debò entrenem quinze minuts i desprès juguem el partit contra els contrincants. Per cert, sóc la única noia que juga a l’equip. Als partits no és gens fàcil guanyar sabeu? Cada any ens fem una foto per posar-la al diari del col·legi. Ah! se’m oblidava us faig saber que tots els de l’equip
anem a la illa fantasia . Es molt divertit , us podeu apuntar l’any que ve .


Moltes salutacions.


Sandra

Un conte d'àngels i dimonis

Obra de sisè
( Un conte d`àngels i dimonis)


L`altre dia els nostres companys de sisè van fer una obra de teatre titulada Un conte d’àngels i dimonis. Tracta d’una guerra entre dimonis i àngels. Hi sortia una dama dimoni, que era la meva germana Elionor, el dimoni gros , que era el David, el dimoni
Sergent, que era el Yago i els soldats. Resulta que segons els dimonis aquella colla d’àngels inútils havien segrestat la filla de la dama dimoni i del dimoni gros. Els àngels pensaven que aquella colla de dimonis inútils havien segrestat la seva filla.
Un dia els dimonis i els àngels van fer una guerra però els dimonis anaven molt més armats i van guanyar. Els hi van trencar els braços, van donar cops als caps fins que van estar satisfets. Un dia van veure els àngels al bosc i la dama dimoni va preguntar:
-On es la meva filla? On es la meva filla? On es la meva filla?. I els àngels van dir :
-I la nostra? - Nosaltres no tenim la vostra filla ! van dir els dimonis.
-I nosaltres tampoc la vostra! Van dir els àngels. Llavors on són les nostres filles!
El dimoni gros volia fer guerra amb els àngels però la dama dimoni i la dama àngel
no van perdre el temps en aquella guerra i se’n van anar a buscar les seves filles.
I esque resulta que les dues filles s’havien amagat a posta perquè ja estaven tipes de tenir que aguantar sempre aquella tonteria de la guerra.

Estrella

dimarts, 13 de maig del 2008

Practica amb la flauta dolça

Hola,
tal i com us he dit, us proposo una pàgina web on trobareu les partitures de les cançons que vam començar a fer el curs passat i que ja aconeixeu i d'altres de noves...

Cliqueu aquí per accedir a la pàgina.

Podeu fer des de la partitura 1 fins a la número 49. Animeu-vos!!
I poc a poc m'aneu dient quina us agrada més.

Quan cliqueu a les cançons també les podreu escoltar o imprimir.

dimarts, 22 d’abril del 2008

l'arc de San Martí

Els colors

Els colors són bonics
quan plou i fa sol tots surten
I fan l’arc de San Martí.
S’ajunten un munt de colors
tots són meravellosos.
El blau del mar
el groc del sol
el rosa dels flamencs
el blanc dels núvols
i el negre de la nit
A mi m’agrada veure’ls tots junts
Formant l’arc de San Martí.

Caterina

Com fer una flor

Nens i nenes del Banús voleu fer una flor de paper preciosa per San Jordi?

Qui la vulgui fer que segueixi aquests passos:

1er pas: Es doblega verticalment un full A4 i es parteix en 2.

2on pas: S’agafa una meitat, es doblega horitzontalment pel mig i es parteix un altre cop de la mateixa manera.

3er pas: Es dobleguen les dos parts per la meitat i es tornen a partir. Es pinten els quatre trossets per una part dels colors que vulgueu.

4rt pas: Es dobleguen verticalment els trossets per la part blanca.

5é pas: Es dobleguen les puntes cap a dins.

6é pas: Es doblega per la meitat cada costat.

7é pas: Es doblega l’altra meitad del full A4 que hem reservat o també podeu arrugar un tros verd de paper de seda per fer la tija. Més que arrugar es retorsar. el paper.

8é pas: S’enganxen tots els pètals i es lliguen amb la tija pel mig i s’obren d’un a un.

Si teniu algun dubte podeu venir a la classe de quart que us ajudarem ja que nosaltres l’hem fet seguin el text d’instruccions i ens ha sortit molt maca.

divendres, 18 d’abril del 2008

Prova d'imatge pujada des de l'escriptori


Per pujar una imatge al bloc, primer cal escanejar-la, després donar-li la mida adequada; 800 píxels d'amplada ja és suficient.

dimarts, 15 d’abril del 2008

L'arc de Sant Martí

M’agraden tots els colors
que junts formen
l’arc de sant Martí .
Les gotetes de la pluja
reflecteixen al terra
fen moltes lluentors.
M’agrada el blau del cel
el verd del camp
i el groc del sol.
Que bonic és viure en un món
de colors amb tranquil·litat
i res de foscor.


Adrian

Un món ordenat

De vegades m’imagino un món de colors.
Allà tot és alegria,
Sense el negre ni el gris
Que esguerren tot el tapís.
Cada cosa d’un color
Groc el sol
Blau el cel
L’aigua també
Verds els arbres
Marró a les muntanyes
A cada cosa el seu color.
M’agraden els colors vius i brillants
L’ilusió i l’alegria
No m’agrada la foscor
Ni tampoc la tristesa.
Els colors alegres em donen escalfor
I els foscos molta fredor.

Marc

dimarts, 8 d’abril del 2008

Si jo fos color.

Si jo fos color....

Els colors tots alegres

Van agafats de la mà

Si jo fos un color ho canviaria tot

el negre pel blanc

el gris pel marró

i tots formarien

un món molt millor.

Quan arriba l’hivern tots ens tapem

amb el que podem

i surt un vell amic

que feia temps estava adormit.

Es el blanc, amb el seu barret negre

una jaqueta amb grossos botons

i el nas ben vermell

i tots els nens

juguem amb ell.

Ivan

estacions i colors

Estacions i colors

Que bonics són els colors.

Cada estació la coneixem pel seu color

a l’hivern tot està pansit

un dia de molt fred

un ninot apareix

amb una capa i un barret

del fred que fa se li posa el nas vermell.

Ja ve la primavera i tot reviu

Els colors s’estan despertant

els arbres reneixen

i tots estan vestits

a punt de florir.

L’herba surt de la terra

i els ocells comencen a cantar.

Quina calor que fa!

És l’estiu tot està viu

els colors ara brillen molt més .

Els ocells canten amb més alegria

una bonica melodia.

Ei! compte que ve la tardor

i tot comença a ser marró

els ocells se’n van a un altre cantó.

Haoyi Lan

dissabte, 5 d’abril del 2008

Els colors


A mi m'agrada el color blau
per anar repartint pau.

També m'agrada el color rosa
que és on l'amor s'hi posa.

A mi m'agrada el color vermell
perquè és el color del meu clavell.

Si ajuntem tots els colors
sortirà un món meravellós.

On tot serà alegria i amor
i no tristesa ni foscor.

Tots serem amics
i mai estarem trists.
Sandra Martínez

divendres, 4 d’abril del 2008

la diferencia

Els colors


Tothom té el seu color preferit
i algun que mai ha elegit .
A la gent li agrada el vermell
perquè es un color molt calent
a ningú li agrada el negre perquè no es gens alegre
Hi ha qui diu que el rosa és de nenes
i el blau es dels nens.
Jo crec que els colors
no diferencien nens ni nenes
ni races ni països ,
tots son de tots i cap es de ningú
com hauria de ser al nostre món
on tothom té cabuda
i una bona rebuda

NEIDA

El meu món

El meu món de colors

Si jo fos color
L’alegria pintaria
Faria un món de colors
amb papallones i flors.
Sortiria amb els meus amics
a pintar l’arc de Sant Martí.
Cridaria al groc
per poder pintar el sol.
Cridaria al blau i al verd
per pintar el camp i el cel .
També cridaria al rosa
per pintar l’amor i el cor.
I per últim el vermell
per pintar molts clavells.
I ja tindria el meu món de colors
amb papallones i flors .


Melania

dijous, 3 d’abril del 2008

Vestim amb els colors

Colors coloraines
que mai s’acaben
vestim les pissarres
vestim les taules
vestim tot el que trobem al món.
El blau i el Verd
són els que m´ agraden més
perquè amb ells
estem tranquils
a mi m’agradaria
que hi hagués un món
amb molts colors
amb molta pau i tranquil·litat
però que no hi hagués
ni guerres ni calamitats

Ainhoa

la bona companyia

La bona companyia

Quan m’enfado truco a una porta
a una porta especial
que em trasllada a un altre món
al món dels colors.
Me’n vaig amb ells
a un país on hi ha tranquil·litat
i mai hi ha maldat

Vull ser el color blau
Gronxar-me en el cel
Deixar-me emportar per les ones blaves del mar
que mai saps on et portaran
a un lloc clar o fosc
si farà fred o calor
si és un lloc proper o llunyà
només sé que és un lloc ple de colors
on reina l’alegria i no la tristesa
on només hi ha claror
i no coneixen la foscor.

Maria Jesús

els colors i brillantors

Els colors


Que bonics són els colors
perquè tenen brillantors.
A cada estació
li pertany un color.
Colors vius i alegres
és passegen per la primavera.
A la tardor
ens posem un vestit marró.

El blanc s’amaga
fins que arriba l’hivern
que quan ja fa fred
surt amb una capa i un barret
per jugar amb els nens
que estan contents.

L’hivern ja s’ha acabat,
la primavera ja a arribat
i tots els colors han tornat.
Mireu com brilla l’arc de Sant Martí
amb tots aquest colors
ja el tenim aquí.


Sandra Pérez

dimarts, 1 d’abril del 2008

En un món de colors

En un món de colors.

En un món de colors

tots trobaríem la felicitat

sense tristesa, sense foscor

sempre hi hauria tranquil·litat.

Si jo pogués comprar colors

seria la reina d’un castell multicolor

perquè amb tants colors que compraria,

totes les parets del castell pintaria.

Amb el blau pintaria les finestres,

groc seria el sostre,

vermelles les portes

i verd seria el terra.

Als matins sortiria a passejar

pels carrers de la ciutat,

per veure ocells voladors

de tots els colors.

Carla Garcés.

dilluns, 31 de març del 2008

les estacions

Les estacions

M’agraden els colors groguencs de la tardor

perquè donen molta escalfor.

La tardor es una estació que produeix

una mica de tristor.

A mi no m’agrada la tristor

el que m’agrada es la il·lusió.

A la primavera tot és verd

surten les flors de molts colors

tornen les orenetes

tot es alegria i il·lusió.

Aviat vindrà l’estiu

veuré el cel ben blau

i el groc del sol ben lluent.

El blanc està adormit

esperant que vingui el fred

que es el seu millor amic .

Sortirà ben abrigat

amb una capa i un barret.

Ambia Bibi

Sentiments

Sentiments

Verd fresc de la gespa per la pluja amarada.

Atzabeja del brillant borinot

que buscant el nèctar per les flors puja.

Lil·la dels mars de lavanda

que en la meva espera de tu és l’únic que em calma.

Taronja del sol ponent

rellotge fidel que l’olor del gessamí desperta.

Fi daurat que de l’última llum del dia

la teva pell exalta.

Blau profund, olor d’oceà, amplitud de saviesa

que els teus ulls ensenyen.

I el vermell exuberant de la fragància del meu cor

que cap a tu s’obre.

Estrella Martínez Lara


El món dels colors

El món dels colors

Al món dels colors

hi ha alegria no hi ha tristor

tots s’estimen tots s’ajuden

i totes les ferides es curen .

L’olor de les flors no té color

però jo que tinc molta imaginació

a cada olor hi veig un color

Olors bones ,olors dolentes

colors clars, colors foscos

a cada olor el seu color

Quan surt l’arc de Sant Martí

l’alegria mai te fi

així ningú estarà trist

amb l’arc de Sant Martí

Si alguna persona no el veu

no li pot arribar per correu.

El veurà a l’estiu

quan desprès de la pluja

amb el sol tot reviu

i els ocells tots fan piu piu.

Esther Montero.

dijous, 27 de març del 2008

Hola nois i noies de quart!

Ja podeu veure tots els videos que hem fet per conèixer millor la riquesa lingüística que tenim a la classe.
Espero que tota la feina feta durant el mes de febrer, sobre les llengües, us hagi estat profitosa i us serveixi per sentir-vos una mica més propers els uns dels altres i amb ganes d'aprendre molts idiomes per poder tenir amics per tot el món.
Jo m'he sentit molt propera a tots vosaltres perquè us estimo molt,
Adéu, adiós, la revedre, zài juàn, maá ssaláláma, kodahafaj, sasria kal,

Imma

Diversitat lingüística, panjabi (Índia)

Diversitat lingüística, Guinea Equatorial

Diversitat lingüística. Equador

Geronimo Stilton, El castillo de Roca Tacaña.


Ara explicaré un capítol d’un llibre que recomano per llegir.

A més és molt divertit!

Cloaquita és una rateta que pensa molt malament sobre ella mateixa. És d’aquesta manera: porta ulleres, el cabell solt, sempre porta vestits de colors molt foscos i quasi trencats. Ella vol canviar perquè pensa que es una desgraciada. Cloaquita demana a la seva amiga Tea ajuda per ser me guapa i afortunada. Tea li diu que necessitarà uns quants dies per canviar-la i acostumarse a ser més formal. Un dia d’aquella setmana Cloaquita i Tea es van posar a treballar per a fer un canvi radical. Primer van començar pels cabells. La Tea els hi va arrissar i tenyir. Després van seguir per la cara allí no hi havia tan problema ,perquè la Cloaquita tenia els ulls blaus i només feia falta treure-li les ulleres i posar-li llentilles per quedar ben guapa. Després van anar a comprar roba amb colors ben vius i alegres i van tornar a casa seva per emprovar-se els vestits i tots l’anaven bé!! Va haver un canvi que mare meva va semblar la numero u del món! Quan el seu nuvi la va veure es va quedar de pedra i la Cloaquita va donar les gràcies a la Tea per haver-la ajudat.

Diversitat lingüística, àrab

diversitat lingüística, romanès

diversitat lingüística, bengalí

dimecres, 26 de març del 2008

Riquesa lingüística, francès

La mare de la Caterina ens explica un conte en francès.

Riquesa lingüística. Xinès

L'Esther i en Marc entrevisten en Haoyi Lan.



Si no es veu directament clica aquí.<----------

dimarts, 25 de març del 2008

Excursió als Bombers de Barcelona

Avui la classe de quart hem anat d' excursió als Bombers de Barcelona i ens han explicat que hem de fer quan hi ha foc a casa nostra o a l' escola.
Si hi ha foc, mai hem de baixar per l' ascensor.
Hem de baixar per les escales, perquè si baixem per l' ascensor ens podem quedar allì tancats i el foc entra, agafa l' oxigen i llavors ens podem morir.
Si hi ha foc a l' habitació no et tens que amagar ni agafar res, tens que sortir amb les mans buides i sobretot tancar la porta.
Si ens quedem en una habitació tancats perquè a la resta del pis hi ha foc hem de posar una peça de roba a sota de la porta per evitar que entri el fum i demanar ajuda per la finestra que despres tornarem a tancar de seguida.
Ens han explicar que per dolenta que sigui la situació tarden menys els Bombers a venir que a cremar-se la porta de l'habitació per la cual podria entrar el foc.
També hem fet una visita al museu on hem vist com eren abans els camions,els vestits i després hem fet nosaltres com de bombers baixant per uns tubs en lloc d' escales com fan ells per anar més de pressa quan han de sortir a apagar algún incendi.

Les meves fascinants vacances

Hola de nou. Com os han anat les vacances de Setmana Santa?
Aquesta semana Santa he estat molt ocupada i m´ho he pasat molt bé.
El primer cap de setmana vam anar a comprar coses per posar la mampara i menjar.
Al dia seguent en Ramon, la mare i jo vam anar a la torre i vam buscar a la Marta.
Al cap de dos dies vam anar a dinar al Mcdonalds i vam jugar.
El Diumenge vam anar al Merendero a dinar. Allí hi havia gronxadors i vam jugar .
Després es va posar a ploure i vam tornar cap a casa .
A la mona li vam posar una nina que al braç tenia una bosseta .
La vaig obrir i tenia 50 euros .

dijous, 13 de març del 2008

Cantata de quart

Sta. Coloma de Gramenet 13 – 3 – 08

Bon dia nens i nenes de l’escola Banús:

El dia 9 de juny la nostra classe de quart farem la cantata dels pirates que es una cantata molt bonica i m’agradaria molt convidar- vos.
M’ agradaria molt que vinguéssiu a veure’ns . La nostra senyoreta de música Elisabet es la que ens ha ajudat a preparar - nos les cançons, també en algunes cançons fem gestos i ens ho passem molt bé. La cantata és farà a l’auditori de Barcelona a les 11:00 del matí. A part de nosaltres a l’auditori hi haurà més o menys 700 nens i nenes d’altres escoles.
El que més m’agrada de la cantata es que ens vestim tots d’iguals. Com que les cançons tracten de pirates, nosaltres ens vestirem amb una camisa de color fosc i de màniga curta, el pantaló fosc, un mocador per al cap, un pegat a l’ull i qui més bé ho faci portarà la bandera de pirates amb una inicial B de Banús.
Com que l’auditori està molt lluny i potser no podreu venir, nosaltres tots els nens i nenes del Banús com que volem que ens veieu, us farem la representació a l’entrada de l’escola.

Sandra Martinez de quart

dilluns, 3 de març del 2008